75% Aigua

Hilari Dossats Obach es lleva amb una frase clavada al cap: ''l'ésser humà és en un 75% aigua ''. No és casual, la costum de dormir amb la ràdio encesa li provoca sovint aquest tipus d'experiències. Mentre el seu conscient descansa el seu Jo-subconscient juga amb els sons proferits a través de les ones radiofòniques escollint aleatòriament una frase qualsevol. Aquesta frase recollida atzarosament per la seva part inconscient esdevé el full de ruta dels seus somnis i sovint, quan es desperta no és capaç d'endevinar si allò que vagament recorda pertany a les seves escapades oníriques o si realment forma part de la vida de veritat.

Quan s'alça del llit només té en ment anar al lavabo per tal de descarregar tots els líquids que no ha descarregat durant la nit (li va costar aprendre'n, però des dels disset anys que ja gairebé mai mulla els llençols). Finalment decideix no fer-ho encara, atès que l'erecció que té és tant potent que si s'atrevís a pixar en aquestes condicions podria desencadenar una catàstrofe urinària que, adormit com està, no es veu amb ganes d'arreglar. Així doncs, se'n va a prémer el botonet de la cafetera a l'espera de que s'escalfi i pugui prendre un cafè què el desperti una mica. Mentre desa el pot del sucre barrina sobre la manca d'idoneïtat de la mare natura a l'hora de fer alçar el seu membre quan més dòcil el necessita i la irritant flacciditat amb que es presenta en ocasions en les que no desitjaria altra cosa que lluir un bon màstil. No obstant, es consola a si mateix pensant en que encara ha tingut sort i no ha estat dotat amb una mida massa gran. Recollint aquests pensaments i amb una ràpida associació d'idees pensa en un tribu africana que va veure en un documental del 33 en que els mascles ostentaven orgullosos un Rècord Guiness entre les cames. tot i que - pensa – allà tampoc tenen vàters i no els hi cal apuntar.

Quan finalment es desinfla una mica l'assumpte i pot maniobrar amb unes mínimes condicions la mànega, s'apressa a recórrer el passadís que separa la cuina del lavabo esperonat per la intensa opressió que sent a la bufeta, que amenaça en descontrolar-se imminentment. S''abaixa parcialment els pantalons, el just per poder treure's el membre, tot encaixant la veta del pijama en el plec que formen els genitals a la base del seu penis. Amb les presses només aconsegueix que al pressió dels pantalons obstrueixi el pas del pipí provocant ràfegues de desigual força que l'impossibiliten d'apuntar correctament dins la tassa i que acaben per ruixar la tapa i esquitxant part del terra. Un cop ja ha pres les mides i s'ha acostumat a la força de la pixada, escull una posició còmode per poder seguir amb al micció:

El cos en un angle de quaranta-cinc graus respecte el terra, una mà subjectant la tita i l'altre repenjant-se sobre la paret frontal, el cap mirant cap a baix amb un plànol zenital des del qual pot seguir correcte i eficientment la paràbola formada per la seva líquida excreció, que a mesura que va sortint va deixant rere seu una sensació cada cop més alliberadora i plaent.

Aquesta acció s'allarga més que de costum i quan ja du més d'un minut s'ha de resituar perquè el braç ja no li arriba amb tanta facilitat a l'hora d'atansar-se a la paret. Ha de repetir diverses vegades més la mateixa operació en els minuts següents, finalment ja no arriba a repenjar-s'hi i opta per, fent tentines, mantenir-se dempeus sense cap altra recolzament que les seves mateixes cames. Com més estona segueix pixant més petit es va fent, com si estigués orinant-se a si mateix (no en el sentit de que el pipí caigui en la seva persona, sinó que el pipí és la seva persona). Quan ja porta més de tres quarts d'hora el raig ja no arriba per escolar-se dins del forat del vàter i va escampant-se pel terra entre els esforços del Sr. Hilari Dossats Obach per no trepitjar-lo. Quan finalment el raig esdevé rajolí per acabar essent goteta només queda un 25% del que era.

El que queda és el que podríem anomenar l'ànima, però com que aquesta qüestió no és gaire clara millor no incidir-hi en excés. El cas és que de dins d'aquesta barreja d'il·lusions, pors, creences pensaments, records i imatges que conformen el 25% restant en surt la seva Educació per netejar la tapa i tirar de la cadena.

Aleix.