Respecte, siusplau.

Sovint em trobo amb persones que consideren que totes les opinions en l'àmbit artístic i literari tenen el mateix valor, que els estudiants de lletres simplement parlem millor i potser tenim més arguments, però que la nostra opinió no és més vàlida que la de qualsevol altra persona sense cap formació humanística, perquè es tracta de disciplines subjectives sense cap tipus de paràmetre establert. Això, simplement, és fals, i em demostra el que ja podia intuïr: que el nostre sistema educatiu desvaloritza les lletres d'una manera tan bèstia que n'acaben sortint persones que, sense que se'ls remogui res, són capaces de faltar el respecte al coneixement de manera descarada i absurda, des d'una ignorància que espanta.

Tothom té dret a opinar, clar que sí, llibertat d'expressió, però no tothom posseeïx un criteri vàlid. El criteri s'aprèn, es forma, llegint, mirant, escoltant, contrastant, equivocant-se. Qui més esforç posi en això, més criteri desenvoluparà i més autoritat tindrà la seva opinió. Hem de ser consicents de les nostres limitacions i no pretendre que el que diguem sobre un àmbit del qual no en tenim ni idea contingui un mínim de valor o de veritat, i això també s'aplica a les lletres, i tant que sí. I en això consisteix el respecte al coneixement: en saber que hi ha gent molt més formada que tu amb una opinió que, de moment, conté molta més veritat que la teva. Paradoxalment, m'adono que els qui fem un esforç per conèixer som els qui més ens adonem que el que opinem, de moment, és insignificant, i que el saber que volem abarcar és tan enorme que difícilment arribarem a ser alguna cosa. Mentrestant, els savis tecnòcrates i científics (no tots, espero) s'atreveixen a afirmar amb total banalitat que la seva opinió sobre art i literatura val el mateix que la d'algun gran pensador, escriptor o artista, perquè són disciplines subjectives, i per tant menys rigoroses!
A un metge ningú el discuteix quan fa un diagnòstic, quan algú veu una radiografia no comença a dir a la babalà coses que ha sentit a la sala d'espera. En l'àmbit humanístic en canvi, tothom es veu amb cor de deixar anar qualsevol estupidesa emparant-se en la seva subjectivitat. Realment fa feredat l'alegria amb què gent sense fonaments es fot a valorar coses i amb mà justiciera pretén ser qui decideixi si allò val i no val la pena.

Visualitzem-ho amb un exemple: fa uns quants dies vaig mirar “Midnight in Paris”, del Woody Allen, i en vaig quedar encantadíssima, em va enamorar. No gaire després vaig llegir una crítica en un diari d'un home que afirmava que, en realitat, tota la desfilada d'artistes i pensadors importants que apareixen en la pel·lícula no aporten res a la trama, que la seva única funció és que els jovenets “intel·lectuals” que en tinguin un coneixement superflu quedin meravellats i exaltats. Què voleu que us digui, aquest crític tenia tota la raó del món, em vaig identificar al màxim amb aquests “jovenets”. L'home que va escriure això té una formació molt més àmplia que la meva i s'adona que el Woody Allen no va aprofitar aquests personatges, sinó que els va tractar de mode superficial. Com que jo no en sé prou no ho vaig apreciar, però en comptes de pensar que la meva opinió és igual de vàlida, espero arribar un dia a ser capaç de tenir un bagatge prou profund com per adonar-me'n. Això no és ser pedant, això és ser humil: repel·lent i estúpid és creure's amb una autoritat de judici al mateix nivell que algú que realment en sap. No és pedanteria, és respecte al coneixement.

Senyors, les disciplines de lletres no són exactes com les ciències naturals, econòmiques o les matemàtiques (de les quals podríem discutir, perquè també contenen un significatiu marge d'error), però sí igual de riguroses, serioses i importants. I de fet, és en la seva “inexactitud” on rau la seva grandesa. Sembla que tothom és igual de savi quan de les humanitats es tracta, i aquesta és una concepció producte, repeteixo, d'una educació que no inculca el respecte pels coneixements de lletres. 

 Marina (en gran part) i Aleix (aportació significativa i suport moral)