Sóc Radical

En aquesta vida m'han titllat molts cops de radical. Normalment (normalment no, sempre) m'ho han dit amb afany de desacreditar-me, de restar valor a les meves paraules. Un radical sempre diu barbaritats, és a dir que qualsevol cosa que digui estarà fora de lloc. Aquesta és una fal·làcia molt recurrent avui en dia, se'n diu reductio ad radicalum* i la podríem encabir dintre de les fal·làcies ad hominem.

Si fem un petit estudi sociològic pel carrer i preguntem a persones de qualsevol segment d'edat i posició social estic segur que més del 80% dirà que l'adjectiu radical desprèn connotacions negatives. Això no és d'estranyar, governs i mitjans (l'statu quo) ja s'ha encarregat de tergiversar el terme usant-lo per islamistes radicals, nacionalistes radicals (no tots clar, n'hi ha de bons), extrema esquerra radical (aquests ja són la hòstia de malvats)...

Si fem una gran feina de recerca d'aquestes que es feien abans de que existís Internet i busquem al Diccionari de l' Institut d'Estudis Catalans trobarem la definició de radical:

-Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes.

Si repassem la definició del DIEC podem constatar que per cap lloc apareix la paraula violència, ni terrorisme, ni còctel molotov. Llavors perquè ens entestem en desqualificar les idees aplicant-los el qualificatiu ''radical''? Si les ideologies radicals són dolentes, que passa amb el pacifisme radical? Déu tingui en gràcia al foll que ho intenti, podria morir en un etern bucle... quelcom així com buscar Google al Google.

Que hi ha de dolent i malvat en voler-ho canviar tot, especialment si està podrit? Els francesos i tot Occident es vanaglorien de la revolució de 1789, fet que va suposar un canvi de dalt a baix en l'estructura social. Ara que ja hem arribat al clímax del desenvolupament humà, al paradís de la igualtat, a la gran societat del coneixement i la ciència és de bojos intentar canviar-ho tot?

Doncs jo estic orgullós de que em titllin de radical, perquè si ser radical és mantenir-se ferm en les teves idees això és el que vull. Si ser radical és no abaixar-te els pantalons i parar el cul a la mínima que van maldades, vull pertànyer a aquest selecte grup que s'amarra als calçotets i no deixa que el membre d'altri l'enculi.

*No cal que ho busqueu a la viquipèdia, m'ho he inventat.

Aleix.