viernes, 2 de marzo de 2012

Bojos.

Per sort o per desgràcia algú va voler que fos fill del poble dels bojos. Els qui som d'aquest racó de món estem acostumats a conviure amb la bogeria. A diferència de la majoria de gent l'acceptem amb naturalitat, com una part indestriable de la realitat. Veure una dona septuagenària fent un soliloqui sobre la seva feina de gogó no ens causa l'impacte que li causa a la persona forana i, fins i tot, ens pot despertar certa tendresa (trobo que potser hauria de parlar només per mi).

Després de llegir Tòquio Blues (Norwegian Wood) no deixo de pensar en la bogeria, una cosa que visc de tant aprop que, potser per això, mai li havia prestat l'atenció que es mereix.

''El món és boig'', sí, és la puta frase més gastada de la història però és que mai ens la prenem seriosament. El món està com una puta cabra i tu, jo, l'altre i el de més enllà també! Acceptem totes les seves contradiccions, acceptem una vida i un buit que som incapaços d'omplir, naveguem per un mar immens sense destí ni salvavides i, encara així, ens estimem més això que res. Ens inventem formes de vida, maneres d'actuar, de parlar, de pensar, creem artificis al nostre gust i apartem aquell que no les segueix i li diem boig. Tenim por que algú ens digui allò que fa tant de temps que sospitem; que tot plegat és absurd i que, per a més absurditat, no podem sinó plantejar-nos quin sentit té tot aquest absurd. Per això fem el mateix que fem amb tots els problemes que ens fuetejen com a humans; passar-li el mort a un altre. En aquest cas tanquem a gent en psiquiàtrics perquè no ens diguin a la cara que estem com una puta cabra. Qui està més boig, qui no accepta el món i acaba reclòs en ell mateix o qui s'entesta en encaixar cegament en aquesta realitat psicòtica?

La realitat fluctua i nosaltres ens intentem adaptar a ella com bonament podem o nosaltres fluctuem i la realitat s'intenta adaptar a nosaltres com bonament pot? La diferència entre un boig i un visionari, i la d'un dement amb un geni es troba, sovint, en la realitat que l'envolta.

Aleix.