miércoles, 25 de julio de 2012

El manifiest del Catala Light


Atenent a l'actual conjuntura política de la nostra regió i després dels desagradables fets i radicalitzacions que tenen cabida amb cada vegada més freqüència queda clar que tenim que fer un gir copernicà a lo llarg i anxe de la societat catalana. Les desavinences amb les nostres regions veines cada vegada són més evidents i es necesari deixar de ficar el mort a l'altre i compartir responsabilitats, perquè només d'aquesta manera aconseguirem arribar a bon port.

L'encaix Catalunya-España s'ha buscat de totes les maneres, sense embarg, aun no s'ha aconseguit de manera satisfactòria. Delant d'aquests fets, el que és inconcebible és tancar-se en banda i a la vegada trencar tots els vínculs amb el nostre País, España, com proclamen alocadament des de certs -i minoritaris- sectors sobiranistes. Sembla mentida que després de tant de temps ningú se hagi dat compte que la que té que ser la solució definitiva, i això és lo que me proponc de detallar:

Si volem sentirnos comúdus a España lo que tenim que fer és actuar com a españols. És normal que ens odiin si ens passem tot el dia parlant en una llengua que no es la seva, us imagineu a un español anant a França i hubiés de parlar francés, o anant a Inglaterra i hubiés de parlar anglès? Pos no, perqué son paises cosmopolitas, i la gent és ciudadana del món, no són cerrats com aquí que no parem de parlar amb una llengua que sols entenem nosatres. Per un altre lad, se ha de tenir en cuenta que una llengua es algu important, i que se ha de conservar, per això lo que se ha de fer és, en cuentas de deixar de parlar català, apropropar-lo al castellà, que sense dudes, és molt més rica, ya que molta gent la parla en tot el món i és per algo. Aquest nou català se dirà Catala Light i de bien segur que solucionarà tots els problemas. Las sardanes tambié son cultura catalana, igual que la barretina i no per esto nos hem de passar ballant amb gorru tot el dia. Pos amb el català igual, no cal parlar tot el dia amb palabres raras si podem viure normal en Catala Light
Desde aquí també em gustaria fer una denúncia per totes les polítiques de alejament que se han estat practicant de manera sistemàtica i repetida, empeçant per la normativització del catala que va llevar a tèrmin Pompeu Fabra. Passat el temps se pot observar de forma clara que lo únic que es buscava amb esta normalització era fer que catalans i españols no ens enteresim de lu que diu l'altra. Las llenguas tenen que servir perque la gent es pugui comunicar, i si una llengua no serveix per esto, es que no es una bona llengua.

De que sirveix tenir una cultura pròpia i rica si despues en odiaran a tota la península? Lo que sa de fer es que estiguin contents, perqué serem com ells volen i tot anirá més bé.

Aleix.

martes, 24 de julio de 2012

Collage de perpètues coses finades


A dalt un sol d'injustícia
i a baix uns núvols toscs.
Els últims grans
d'un rellotge de sorra
se t'escolen pels pantalons.
I tret d'això,
també l'estrany Tòquio dels anys 80
i David Carabén cridant adéu.
Humphrey Bogart a l'aeroport
i el Quixot recuperant el seny
a Barcelona.
La cara B d' Abbey Road
recordant que no tot és un medley
però tot té un the end,
i una última estrofa
mentre cauen cendres d'un cel despòtic.


Avui glaça però l'Empordà es crema.








Aleix.