tag:blogger.com,1999:blog-18571610648800050312024-03-19T12:56:40.623-07:00MalabartsUn oasi humanístic a l'eix de Marina.A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-36391226578284077402012-12-12T03:16:00.003-08:002012-12-12T03:41:22.813-08:00Homenatge a una biblioteca<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
“La pàtria és la
infància”, deia l’altre dia Joan Margarit a “Els matins”. I ahir, quan en un
atac de curiositat vaig voler tornar a posar els peus a la secció infantil de
la biblioteca Tecla Sala, vaig haver d’admetre interiorment que Margarit
(potser només en part) tenia raó. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
La millor idea que va poder tenir mai el meu pare va ser portar-me un dia,
quan tot just tenia vuit anys, a la biblioteca que acabaven d’inaugurar al
costat de casa. Encara porto al moneder aquell carnet que em van fer el primer dia,
amb la meva foto de nena desdentada. I encara ahir, quan passejava entre els
prestatges de la secció infantil, vaig poder trobar alguns dels llibres que m’havien
apassionat de petita. El ritual sempre era el mateix: cada dissabte al matí
anàvem a la Tecla, jo m’enduia un o dos llibres i tornava els que ja havia
acabat. Em van posar la Tecla davant dels ulls en el millor moment possible,
quan tot just havia llegit els primers llibres infantils i tenia molta set d’aquella nova i feliç afició. A la Tecla vaig
descobrir Harry Potter, Dickens, Dahl, els germans Grimm i tots aquells llibres
apassionants del Vaixell de Vapor que em feien sentir innocentment orgullosa per
haver-los devorat i entès encara que fossin recomanats per nens de 12 anys i jo
en tingués 9 o 10. Amb el pas del temps, he vist créixer els bibliotecaris
al mateix temps que jo creixia, he abandonat la secció infantil i m’he
aficionat a les exposicions d’art, que de petita ignorava. Avui en dia, la
biblioteca de la Pompeu s’ha convertit en la biblioteca de l’estrés mentre que
la Tecla és la biblioteca del plaer. A la Tecla trobo allò que no hi ha manera
de trobar a casa meva (i que sigui així per molts anys!): silenci i solitud. La
Tecla és un espai perfecte, amb aquells racons en què pots seure a un petit
sofà envoltat de prestatgeries plenes de llibres. És perfecta fins i tot amb la
placa cutre de l’entrada que commemora la visita del rei (què ha de fer un tio
que no sap parlar a la nostra Tecla?). <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
Una biblioteca te la fas teva quan portes freqüentant-la ininterropudament
des de poc després d’aprendre a llegir. I si la pàtria és la infància i la infància
són llibres, és fàcil que quan t’has fet gran entenguis que una vida sense curiositat
per la cultura és una vida coixa. “La cultura és l’opció política més
revolucionària a llarg termini”, deia Montserrat Roig. Bé, podem canviar “política”
per “vital” i dir que la Tecla Sala ha tingut (i encara té) un paper fonamental
en el fet que aquesta afirmació, per mi, sigui una premissa indiscutible.<br />
<br />
Marina</div>
A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-3283444147604504502012-11-05T04:45:00.001-08:002012-11-05T04:48:40.217-08:00Català i castellà<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Calibri;">Llegeixo aquest matí, al Vilaweb, un article de l’Andreu Barnils (</span><a href="http://www.vilaweb.cat/mailobert/4052114/revolta-xarnegos-ii.html"><span style="color: purple; font-family: Calibri;">http://www.vilaweb.cat/mailobert/4052114/revolta-xarnegos-ii.html</span></a><span style="font-family: Calibri;">) en què l’autor, després d’emetre unes opinions sobre els xarnegos amb què coincideixo plenament, es posiciona a favor d’ “abandonar el castellà per passar a l’anglès” en el context d’una Catalunya independent. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Calibri;">Jo no tinc una opinió contundent respecte a si el castellà hauria d’ésser o no ésser cooficial: és una qüestió que m’omple de dubtes i que cal debatre àmpliament. Tanmateix, sí que tinc un posicionament clar respecte a l’actitud individual que em sembla més sensata: independentment de l’estatus oficial del castellà, trobo inimaginable “abandonar-lo” o no transmetre’l als meus fills. Per què, què vol dir, exactament, “abandonar el castellà”? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Abandonar Cervantes, Lope, Góngora, Machado o Delibes? És més: abandonar Cortázar o Borges i tants d’altres que no són espanyols? És més: abandonar Laforet, Mendoza (i, més recentment, Sánchez-Piñol), escriptors catalans que han escrit en castellà? Què significa abandonar una llengua? <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Calibri;">Em sembla meravellós i necessari que l’anglès es potenciï com a eina de comunicació internacional i, insisteixo, no sé quina seria la fórmula ideal dins d’una Catalunya independent per tal que així fos. Però no puc entendre com algú pot suggerir que cal privar-nos d’un patrimoni tan ric com la llengua castellana. En un paràgraf de l’article, el senyor Barnils simula un futur diàleg en què un pare diu al seu fill que “aprendre a parlar bé l'anglès és més útil que aprendre a parlar bé el castellà.” I, ei, de debò, em sembla terrorífic: és la “utilitat” o no utilitat d’una llengua allò que mesura si l’hem d’aprendre o no? Doncs jo crec que no, perquè considero una llengua és molt més que un instrument de comunicació que és millor segons els milions de parlants que tingui: també existeix la vessant expressiva de les paraules, el codi mental diferent que estableix cada llengua en la ment de les persones que la parlen, la força i qualitat de la seva tradició literària (que, en el cas del castellà és molt important) i, segurament, moltíssimes coses més. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;"><span style="font-family: Calibri;">Per tot això, insisteixo en què no puc entendre com algú que ha après i coneix el castellà (o qualsevol llengua!) pot rebutjar-lo, i no només això, sinó que pensa desaprofitar aquesta riquesa de cara a la futura educació dels seus fills. El senyor Barnils fa alguna referència a l’”holocaust català” del qual som néts, però a mi m’agradaria que tingués en compte que les llengües no tenen la culpa de les ànsies d’imposar-la d’alguns dels seus parlants: conèixer una llengua a la perfecció, qualsevol, és un patrimoni riquíssim. Un cop siguem independents, trobo que hauríem de pensar que aquells que pretenien acabar amb el català no només no ho han aconseguit sinó que, a més, ens han regalat un altre patrimoni fantàstic que hauríem de valorar en comptes de negar.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<br />
MarinaA.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-20965791589232631032012-11-03T12:56:00.000-07:002012-11-03T12:56:08.606-07:00Diria: consciència de mi<b>D</b>iria: consciència de mi entre tantes forces,<br />
camí per a l'entera quantitat del misteri,<br />
maniobra de blat profundament sobtant-me,<br />
mur on respon la meua paraula poderosa.<br />
Diria encara: auxili, i afrau, i pac, i vela.<br />
I a penes si m'hauria acostat a la dolça<br />
pronunciació del teu cos meritíssim<br />
<br />
És el món, el meu món. Te'l prenc sortós, te'l creue.<br />
He esdevingut, davant sa gran mercé serena,<br />
llarg ofici només de pluja i violència,<br />
i allotjament de signes que contenen l'aurora,<br />
he esdevingut origen de tu, de besos àcids:<br />
sols origen de tu, oh descoberta amplària!<br />
Estés al teu costat com un torrent immòbil,<br />
veig penedir-se el sud. des de les dents desitge.<br />
Veig un any sota un cànter. Tu, freqüent predomini!<br />
I veig un cavall tendre inscrit al cim dels valsos.<br />
De moment cosa, cos; ivori sense data!<br />
Amb la sang que s'avança, quina salut hi trobe!<br />
Quina possessió d'atzars, en reunir-te!<br />
He amat d'altres maneres, potser amb més paisatges,<br />
potser més inclinat a lleialtat o a vores.<br />
Però tan estremit el volum de la boca,<br />
ni amb aquesta disposta notícia terrestre,<br />
ni confós amb l'amor, ni cercant-ne la mida,<br />
mai no havia obtingut un lloc, un terme dòcil.<br />
<br />
Comences on jo crec, on jo m'aparte amb lliris.<br />
Els teus peus s'hi recolzen. Transcorre contra límits,<br />
contra el vast estupor, transcorre ta carn d'ànsia,<br />
tensament aprovada, amunt, avant, concisa,<br />
feta de breus objectes, produint edat i ombra.<br />
La teua carn comença enllà de tot, amb plomes<br />
i races i rosada, primer quieta, escuma<br />
parada ran d'esperes, després feta imminència,<br />
i, passats els genolls, entra en contacte amb mines,<br />
lenta, prepara vida, s'imita a si mateixa,<br />
i és doble via absorta que estatueix, a l'últim,<br />
un àmbit de riquesa, la fidel tirania:<br />
i transcorre, i els flancs cauen com una tarda<br />
i ta cintura crema, i és doble l'amnistia<br />
de cançons en el pit sencer, i et desparteixes<br />
cap a les mans en cauta precisió de pedra,<br />
cap a les mans t'afanyes, i frenes cap als muscles<br />
qualsevol avinença entre jo i la nostàlgia,<br />
i en el coll acomodes venes enmig de pàtria,<br />
i arribes a la zona on ets més tu i t'afirmes:<br />
la zona de l'amor dins els ulls incompresos,<br />
l'acabament del goig amb l'orba cabellera...<br />
<br />
Òrbita clamorosa! Clausura de prestigis!<br />
Mapa i plom per al brusc torn de la primavera!<br />
No puc dir-te, no en sé: no puc sinó exclamar-te.<br />
<br />
Si hi ha una ala naixent o un so que dictamina,<br />
si la llum és un pol·len colpejat sobre somnis<br />
quan ens toca i comprén la nostra profecia,<br />
si som animals lúcids menats a la victòria<br />
i res no supliquem sinó la pau de ser-ho,<br />
oh cos teu, tu ho ordenes, tu ens hi dus, oh greu forma!:<br />
a mi, per la fragància guanyada visitant-te:<br />
a tu, pel teu mateix aplec de coneixença...<br />
<br />
I algun dia sabrem que hem de morir alhora.<br />
Jo muir on tu acabes. Hi moriré de veres,<br />
com tu fora de mi. Com tu sense els meus polsos<br />
seràs sola virtut de nom i de destresa.<br />
<br />
Joan Fuster A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-47631470910867193652012-10-30T14:52:00.003-07:002012-11-01T05:52:22.574-07:00.<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>ZH-CN</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El meu cap girava dins de la rentadora i jo l’observava
mentre les llàgrimes lliscaven pausadament pel meu rostre. Vaig passar la mà
pel meu clatell i vaig continuar la carícia per aquell crani que m’esgarrifava
amb la seva perfecta suavitat, prova contundent de la meva calvície. En un
sentit estricte, el meu cap estava on sempre, però jo sentia que girava dins de
la rentadora perquè així ho feia el seu tret més característic i valuós: la
meva llarguíssima i espessa cabellera, brutalment mutilada feia tan sols uns
minuts. El telèfon de casa sonava, però no trobava l’esma per agafar-lo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No
acabo d’entendre quina espècie d’inèrcia m’havia conduït a demanar-li al
perruquer que, siusplau, no escombrés ni llencés els meus cabells sinó que
me’ls guardés dins d’una bossa. Tampoc no entenc quin sentit tenia haver-los
posat a rentar com si d’una samarreta o d’unes calces es tractessin. El cas és
que, observant la meva cabellera girar i retorçar-se dins de la rentadora,
havia trobat el primer moment dels últims sis mesos per deixar la ment en blanc,
fins al punt d’ignorar completament la insistència del telèfon, que no parava
de sonar. Tan immersa en el no-res m’havia quedat que, quan vaig mirar el
rellotge, em vaig adonar que feia un quart d’hora que hauria d’haver arribat a
l’hospital per a una nova sessió de quimioteràpia. Ni per un moment vaig tenir
la temptació d’aixecar-me i intentar arribar a temps al Sant Pau, però aquest
pensament em va fer tornar a tocar de peus a terra: quimioteràpia, hospitals,
càncer... eren els únics mots que semblaven arribar a les meves orelles des de
feia exactament mig any. Vaig fer una segona ullada al rellotge i vaig saber
que el primer que faria el Marc quan entrés per la porta de casa seria córrer
preocupat a demanar-me per què no havia assistit a la maleïda cita
hospitalària. El telèfon sonava reiteradament i pel meu cap es va creuar la
imatge del meu xicot trucant incessantment, provant de localitzar-me per
obtenir una explicació. Aquesta imatge em va fer preguntar-me si potser el
millor seria agafar el telèfon. Mentre dubtava si aixecar-me o no, em vaig
adonar que pensar en el Marc em feia estremir: em semblava irreal que la nostra
relació, que havia començat amb la innocència de dos adolescents exaltats, s’hagués
enfortit més en sis mesos que en set anys sencers. D’això, la malaltia n’era estranyament
responsable, i puc afirmar que era l’única cosa que li podíem agrair. Vaig
continuar absorta davant de la rentadora, però ja sense la ment en blanc: <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el nus a la gola que m’ofegava havia
desembocat en llàgrimes que lliscaven <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pausadament <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pel meu rostre, suposo que a mode de resposta
profundament humana davant d’aquella malaltia irrefrenable i devastadora les
conseqüències properes de la qual se’m feien tan difícils d’acceptar. Preveient
que si no em movia de davant de la rentadora m’enfonsaria irremeiablement, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>em vaig decidir, d’una vegada per totes, a
aixecar-me per contestar l’irritant telèfon, quan em vaig adonar que ja havia
deixat de sonar. Malgrat tot, vaig acostar-me al fixe <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i vaig escoltar el missatge que algú hi havia
deixat. La veu que va sonar a l’altra banda m’era molt familiar:</span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> --
</span></span></span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Fa
hores que intento localitzar-te i m’és impossible… Sento moltíssim comunicar-te
que el Marc s’ha mort. Ha començat a debilitar-se d’una manera molt ràpida i inesperada
i no hem tingut temps d’administrar-li l’última sessió de quimioteràpia….</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.4pt; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">La malaltia havia vençut finalment el
meu Marc i l’única cosa que vaig tenir esma per fer va ser tornar davant de la
rentadora, treure-hi la meva cabellera de dins, col·locar-la sobre la meva faldilla
i acariciar-la estúpidament. Jo havia previst que el fet de quedar-me calba fos
una mena d’acte de generositat i comprensió que esperava que a ell li arranqués
un somriure. Tanmateix, ara em semblava un gest buit o, com a molt, algun tipus
d’homenatge pòstum.</span><br />
<br />
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Marina </span></div>
A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-44976249000234201172012-10-29T11:34:00.000-07:002012-10-29T11:34:39.919-07:00Dime que me quieres.<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Quan va haver-se acomiadat de les seves amigues va esperar a que el
semàfor es dignés a cedir-li el pas, a Barcelona i en ple hivern
els semàfors es fan molt llargs. Èbria, duia els braços creuats
per sota d'uns pits que el vent glaçat s'encarregava de modelar. La
faldilla, de tan curta, no voleiava. Els peus repicaven a terra i una
mirada arrugada feia entendre que no volia servesa bier, amigo. De
braços creuats, èbria, esperant un dels llargs semàfors de
l'hivern barceloní va considerar oportú anar caminant fins a casa.
Si bé era cert que feia fred, també ho era que li feia mandra haver
d'esperar el metro envoltada de guiris alcoholitzats regalimant
saliva i vòmit. A més, l'aire fresc no li aniria malament,
començava a sentir-se marejada i una passejada li ajudaria a
rebaixar el globus. <br /><br />Va emprendre la marxa, va encendre's una
cigarreta i va treure el mòbil. Ningú li havia parlat i va llençar
la cigarreta perquè les dues primeres pipades li havien regirat
l'estomac. Aquí i allà apareixien figures borroses, com ella,
espectres anònims, ventafocs que s'havien saltat allò acordat i
havien perdut la màgia i, a cada cantonada prostitutes brasileres
amb sorpresa entre les cames. Però ella no en feia cas, avançava
capcota mirant l'enrajolat, i el clavegueram, i les boques d'incendi,
i un escarabat, si almenys s'hagués endut els auriculars... Però
els podria haver perdut, sempre que surt perd alguna cosa. Recorda
aquell dia que va perdre la virginitat a uns lavabos. De fet no ho
recordava.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Encaboriada no va atendre que la cridaven des de darrera, quan els
crits se li van fer audibles va girar-se. Era un home amb corbata i
va decidir alleugerir el pas. L'home no semblava voler-se quedar
endarrerit i la va emular. En pocs segons ambdós corrien carrer
enllà, ara no hi havien ventafocs, ni espectres, ni prostitutes
brasileres. Finalment l'home amb corbata la va engrapar pel colze i
la va atreure cap a ell, feia olor a alcohol i a tabac i si ensumava
molt fort, molt fort li semblava que feia olor a cocaïna. Va
debatre's entre si cridar o suplicar-li però finalment va decidir
colpejar-lo als testicles amb el genoll i marxar corrents. Així
només va aconseguir excitar-lo més, amb un sorprenent sprint la va
tornar a atrapar i aquest cop la va encarar contra la paret.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ella sentia la rajola freda contra la galta i una cosa calenta entre
les cuixes, va cridar però seguidament una mà va tapar-li la boca,
va regirar-se per escapar-se però la va estampar amb més força
contra la paret. L'home amb corbata l'anava grapejant i les seves
mans anaven trobant el camí a la seva carn. Ella anava rebent
fuetades gelades; ara al coll, ara als pits, ara l'entrecuix. D'una
forta estrebada va esquinçar-li les mitges. Ella era un peix fora de
l'aigua, els seus espasmes sobtats no van fructificar i de sobte va
sentir una fiblada úter enllà. La galta que tenia encastada contra
la paret va desplaçar-se cap amunt i va tornar a baixar per tornar a
pujar, i tornar a baixar. La mà ja no li tapava la boca, i ella ja
no cridava. Va deixar de fer força, va girar-se, va saltar sobre
aquell home amb corbata i va enllaçar-li les cames al voltant de la
cintura. Va alçar el cap i li va dir:</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/up1ThUwn6E8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><br /> -Mira'm als ulls i diga'm
que m'estimes.<br /><br />Aleix.<br /></div>
A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-46758429697836582042012-10-23T13:27:00.003-07:002012-10-23T14:23:17.863-07:00Un simulacre de vida<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>ZH-CN</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El cap del
meu amant donava voltes dins de la rentadora. I no podia ésser d’una altra manera,
em vaig dir a mi mateix: la situació havia arribat a un punt massa insostenible
i irreversible. El cap del meu amant passava pel procés de centrifugació mentre
jo l’observava girar frenètic, com si estigués viu. Vaig asseure-m’hi al davant
i vaig començar a parlar amb la intenció de mantenir-hi una última conversa, a
mode de rèquiem: com aquells llargs vespres plens de retrets en diversos cafès
de la ciutat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I em vaig posar a articular paraules
però, com ara em sembla evident, el cap del meu amant no va contestar. Perquè l’Albert
era ben mort, perquè un cap separat del seu cos ha d’estar necessàriament mort. “El
que li faltava a la seva mare”, vaig pensar, recordant els diversos disgustos
que l’Albert m’havia explicat que havia patit la pobra dona: la mort d’una
germana en plena infantesa, els maltractaments d’un marit autoritari i, més
recentment, el fet de descobrir que el seu únic fill, l’empresari i pare de
família del qui tant s’enorgullia,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>feia
el salt a la seva dona des de feia mesos i, el que era pitjor, el seu amant era
un home sense estudis ni diners i molt més jove que ell. Aquest home sóc jo i
he d’aclarir que la meva condició de pobre i post-adolescent no resultava tan
traumàtica ni preocupant per la mare del meu amant com el fet que les seves
relacions extramatrimonials no fossin correctament heterosexuals. Per la part
que em toca, el més traumàtic va succeir aquell vespre, tan sols unes setmanes
abans, quan, en ple acte sexual il·lícit al llit de matrimoni del meu amant,
vam escoltar la porta de casa tancar-se mentre la digníssima esposa de l’Albert
deia a algú a l’altra banda del telèfon mòbil: “Ja veus, es cancel·la la missa
i ningú avisa...<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quina manca de
serietat! Quina pèrdua de temps!”. No m’entretindré a detallar com es va
produir el desastre i només afegiré que, des d’aquella mateixa nit, l’Albert va
passar de viure a una casa amb jardí al barri amb més classe de la ciutat a haver
d’adaptar-se a les incomoditats del meu minúscul pis de lloguer. Exactament el
mateix pis on el cap del meu amant donava voltes dins de la rentadora. Exactament
el mateix pis on jo havia posat els peus feia uns minuts i on, sorprenentment, havia
trobat el cadàver de l’Albert amb una nota al costat que deia, simplement:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">“Estimat, perdona’m. Ni jo puc amb aquest sentiment de
culpa, ni tu et mereixes arrossegar les penes d’un covard 25 anys més gran que
tu. Que siguis molt feliç.”</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">L’Albert s’havia suïcidat i jo li havia tallat el cap
maldestrament (era la meva primera experiència decapitant algú) i l’havia ficat
dins de la rentadora per mantenir-hi una última conversa. Dins de la rentadora
l’Albert es movia, el seu cabell ballava i en alguns moments quasi semblava que
parpellejava.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quan la
rentadora es va aturar vaig intuir que de res serviria jugar a fer simulacres
de vida amb les parts del cos mort de l’Albert. </span><br />
<br />
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Marina </span></div>
A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-33912065085777772582012-10-21T12:27:00.000-07:002012-10-21T12:52:34.906-07:00Afusellaments<br />
<div class="MsoNormal">
Un calurós vespre d’estiu
la meva àvia m’explica que, abans que ella nasqués, el meu besavi va estar
casat c amb una altra dona, que va ser cruelment afusellada durant la
guerra. Amb prou feines si puc reflectir ni un bri del que va passar, però el
relat que la meva àvia recorda és el següent: una tarda, a un petit poble de
Sevilla, uns quants homes irrompen a la llar familiar del meu besavi (ell no hi és),
assalten la seva dona, que està cuinant, i se l’emporten davant de la mirada
perplexa i preocupada dels seus fills petits. La pugen a un carro i, tot que no li diuen res, ella
intueix el seu destí i diu, cridant, que siusplau es facin càrrec dels seus
fills. Uns minuts després és assassinada sense absolutament cap motiu. Pocs
anys més tard, el meu besavi es casa amb la meva besàvia, que cuida dels fills
del matrimoni anterior del seu marit i té tres nenes més, entre les quals es
troba la meva àvia.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
D’aquesta història hi ha
dos punts que em sembla important destacar: en primer lloc, em resulta
inquietant saber que, si no fos per aquell afusellament injust i salvatge, el
meu besavi mai s’hauria casat amb la meva besàvia i per tant jo avui no estaria
viva. És un atzar cruel i rotund que em posa la pell de gallina. En segon lloc,
trobo molt interessant el fet que, per més que ho he preguntat, ni la meva àvia
ni la meva mare saben de quin bàndol eren els assassins d’ aquella dona. A la
meva àvia li sona que van ser els
franquistes, mentre que me mare diu que li sembla que la meva besàvia havia dit
algun cop que havien estat els republicans. En tot cas, cap de les dues ho sap,
i tampoc no els importa. El meu besavi, malgrat que assassinessin la seva dona,
mai va transmetre als seus fills un discurs d’odi cap a un o altre bàndol, fins
al punt de restar totalment d’importància aquest factor. D’alguna manera, i
sense conèixer del tot bé les circumstàncies, penso que això el dignifica. <o:p></o:p><br />
<br />
Marina</div>
A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-9968449867921643172012-10-18T09:45:00.004-07:002012-10-18T09:46:44.233-07:00La Corrida<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Ja es tancaven les portes i la gent encara no havia acabat de pujar
al tren, el darwinisme moral havia deixat entrar als més fills de
puta i a les iaies -sense ànims de que aquests dos termes puguin
semblar antagònics- mentre la gent normal maleïa no haver tret els
colzes. A l'interior un jove equatorià contaminava l'aire amb sons
tribals d'elevat contingut sexual que emanaven del seu telèfon
mòbil. Les àvies miraven de reüll, els encorbatats passaven la
plana del ''<i>20 minutos</i>'' i el més agosarat s'atrevia a rebufar.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
En aquell moment un jove va descapbussar-se del llibre que estava
llegint i va clavar al coll del jove equatorià el llapis amb el qual
subratllava les parts que trobava més interessants del llibre que
llegia. A aquest acte va seguir-lo un cop de puny que va esmicolar-li
el tàbic nassal i uns entusiasmats ''oléé'' del públic. El jove
equatorià sagnava abundantment pel coll i pel nas, semblava
desorientat, però s'arrapava al mòbil com qui s'arrapa a la vida.
El jove del llibre el va agafar fermament pels testicles fent-lo
xisclar com un animal -altrament, com què hauria de xisclar?-.
Excitat per aquells sons primitius, a cada aforisme que recitava
aquella veu metàl·lica els jove del llibre feia una volta més amb
el canell de la mà que tenia engrapada aquella bossa escrotal. En
pocs ''oye mami'' aquells testicles van declarar-se unilateralment
independents del pubis que un dia havia fet d'istme d'aquella
península.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
El jove equatorià va caure de quatre potes i ,quan tot just els seus
genolls repicaven a terra, va trobar-se unes Vans jugant a partir-li
les costelles. Un cop trencats aquells barrots van anar a trobar-se
amb el fetge, que va rebre amb espasmes aquella visita inesperada.
Durant tota l'acció el públic cridava, bramava follament, embogia
endut per cada crepitar d'ossos, emulava contra l'aire els moviments
del jove del llibre sense preocupar-se per la sang que esquitxava tot
el vagó fent un gran Pollock. Als seus ulls s'hi podien llegir uns
versos plens d'odi, un odi atàvic que s'atiava a cada bram que
proferia aquell aparell. El mòbil intentava salvar-se de la massacre
nadant entre un mar de sang, babes i vòmit quan el jove del llibre
va arreplegar-lo.<br />
<br />
Després d'arrancar-li els pantalons a
aquella massa de carn ensangonada va entaforar-li l'aparell per
l'esfínter. Com que la cavitat es resistia a deixar-lo passar va
haver de fer ús de tota la seva força. El so diví de l'espetec
d'aquell recte esquinçant-se contrastava amb la música infernal que
quedava esmorteïda còlon enllà.<br />
<br />
El jove del llibre va
deixar-se endur pels crits i va voler regalar una última imatge a
l'afició; va treure's les claus de la butxaca, i per la part serrada
va tallar les orelles al jove equatorià. El públic esclatava de
joia mentre per megafonia s'anunciava la darrera estació i dos
encorbatats treien el jove del llibre, que brandava un exemplar de
<i>Crim i Càstig</i> , ''<i>a hombros</i>'' i per la porta gran.<br /><br />Aleix.</div>
A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-32050584011637239552012-10-09T12:56:00.000-07:002012-10-09T12:56:11.133-07:00Electroshock<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 150%;">Electroshock, amb pinces, perquè no mori: </span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="line-height: 150%;">El dia en que na Catalina -una dona malcasada- va demanar-li a son
Senyor si, siusplau, podia quedar-se una part del seu sou per comprar
joguines i altres distraccions als seus fills -un del seu malmarit-,
el Senyor va decidir que allò ja passava de taca d'oli, que
ultrapassava tota mesura dels seus drets maritals i que, massa
paciència havia tingut permetent els vanitosos desitjos de Catalina.
Per tant, sota la seva constitució sagrada de pare de família, i
esperonat per alguns dels seus amics, va decidir que Catalina no
sortís mai de casa. Va recloure-la a la cuina i fins va prohibir-li
veure els seus fills.</span><br /><br /><span style="line-height: 150%;">Els dos infants van rebre la notícia
amb diferent acceptació; el bastard va rebre un disgust de mort però
el fill del malmarit, certament amb reticències, va acceptar la
decisió del pare. El problema que se'ls hi va presentar va ser el
d'encaminar per altres camins tota aquella quantitat d'amor filial
que retenien als seus cossos i que no trobava sortida. Passada la
primera rebequeria van intentar guanyar-se l'estima del pare, però
aquest era tan terc a les manyagueries dels dos infants que finalment
van dimitir de la seva esperança en fer-lo canviar de parer.</span><br /><br /><span style="line-height: 150%;">Per
un cert temps es van entretenir i van veure's filialment realitzats
adorant a un inventat Déu de la pluja, implorant que aquesta fos
fina, van idolatrar místicament a un peix i a un cove, a les dues
minyones de la casa: L'Olympia i la Ramoneta... Certament els nens ho
van intentar de totes les maneres però tan aviat com sentien els
plors de la mare des de la cuina que se'ls passava la fal·lera de
les falses estimes i desitjaven fervorosament el caliu matern. Van
adorar-se que tot el coratge que havien posat en joc per tal de
superar la situació no servia de res, que la diferència entre totes
aquelles falses adoracions i la mare era tan gran que no era possible
jugar a oblidar-la. Van arribar al convenciment que els hi calia
trobar una substituta de mare, quelcom que, sense que la memòria de
na Catalina en patís, pogués fer-ne de semblança.</span><br /><br /><span style="line-height: 150%;">Van
recórrer la casa de dalt a baix, buscant vells records de la mare:
peces de roba, perfums, fotografies de quan era jove, rica -i una
mica plena, val a dir-. Entre els dos germans </span><span style="line-height: 24px;">varen</span><span style="line-height: 150%;"> fer amb fang del
jardí una figura femenina i la van vestir i ornar amb totes aquelles
velles peces de l amare que van trobar. Satisfets se'n van anar a
dormir.</span><br /><br /><span style="line-height: 150%;">A mitjanit els va despertar certa remor a la cambra,
una figura semblant a la de Catalina els va allitar i besar al front,
era la figura de fang. No se'n podrien avenir quan la nova mare els
hi va començar a explicar quant els havia trobat a faltar. Qualsevol
que tingui notícia d'aquest prodigi es preguntaria d'on podia treure
l'aire i la llengua per parlar, d'on treia les articulacions essent
una figura de fang. Però vençuda la principal dificultat de
donar-li vida, aquest detall està tan desproveït d'importància que
ni val la pena amoïnar-s'hi.</span><br /><br /><span style="line-height: 150%;">Al matí següent van anar
corrents a explicar-ho al pare que, rient-se'n ostentosament, els va
dir que havien sortit igual de beneits i ingenus que sa mare, que tot
allò eren quimeres i il·lusions de dos eixelebrats. Els nens no van
replicar, perquè ja sabien que la justícia sempre s'obre camí, i
esperaven que, tard o d'hora, tothom podria comprovar que hi ha coses
que no fan riure tant com sembla.</span><br /><br /><span style="line-height: 150%;">I mireu si anaven poc errats
que a la nit següent va despertar-los la veu de la mare. Van
escoltar el pare i els seus amics -tots alcoholitzats- fent gresca al
menjador. La mare va agafar els nens i va fugir de puntetes de casa.
El pare en sentir-ho va enfurismar-se molt, més tard els va
amenaçar, tot seguit els va dir que sense ell no podrien viure i
finalment va acceptar -amb llàgrimes als ulls- que mai més no
dubtaria de la paraula dels seus fills.</span><br /><br /><span style="line-height: 150%;">Entre tots van
construir una casa al costat de la del pare, separada per un jardí
ben maco. Damunt la porta hi van pintar: ''No és segur que ho sigui,
però mereixeria ser-ho''.<br /><br />Basat en ''<i>Rapall</i>'' de Pere Calders a ''Cròniques de la veritat oculta''<br /><br />Aleix.</span></div>
A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-77936381193109367952012-07-25T10:06:00.002-07:002012-07-25T10:10:43.074-07:00El manifiest del Catala Light<br />
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Atenent
a l'actual conjuntura política de la nostra regió i després dels
desagradables fets i radicalitzacions que tenen cabida amb cada
vegada més freqüència queda clar que tenim que fer un gir
copernicà a lo llarg i anxe de la societat catalana. Les
desavinences amb les nostres regions veines cada vegada són més
evidents i es necesari deixar de ficar el mort a l'altre i compartir
responsabilitats, perquè només d'aquesta manera aconseguirem
arribar a bon port.<br />
<br />
L'encaix Catalunya-España s'ha buscat de
totes les maneres, sense embarg, aun no s'ha aconseguit de manera
satisfactòria. Delant d'aquests fets, el que és inconcebible és
tancar-se en banda i a la vegada trencar tots els vínculs amb el
nostre País, España, com proclamen alocadament des de certs -i
minoritaris- sectors sobiranistes. Sembla mentida que després de
tant de temps ningú se hagi dat compte que la que té que ser la
solució definitiva, i això és lo que me proponc de detallar:</div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Si
volem sentirnos comúdus a España lo que tenim que fer és actuar
com a españols. És normal que ens odiin si ens passem tot el dia
parlant en una llengua que no es la seva, us imagineu a un español
anant a França i hubiés de parlar francés, o anant a Inglaterra i
hubiés de parlar anglès? Pos no, perqué son paises cosmopolitas, i
la gent és ciudadana del món, no són cerrats com aquí que no
parem de parlar amb una llengua que sols entenem nosatres. Per un
altre lad, se ha de tenir en cuenta que una llengua es algu
important, i que se ha de conservar, per això lo que se ha de fer
és, en cuentas de deixar de parlar català, apropropar-lo al
castellà, que sense dudes, és molt més rica, ya que molta gent la
parla en tot el món i és per algo. Aquest nou català se dirà
<i>Catala Light </i>i de bien segur
que solucionarà tots els problemas. Las sardanes tambié son
cultura catalana, igual que la barretina i no per esto nos hem de
passar ballant amb gorru tot el dia. Pos amb el català igual, no cal
parlar tot el dia amb palabres raras si podem viure normal en <i>Catala
Light</i><br />
Desde aquí també em gustaria fer una denúncia per
totes les polítiques de alejament que se han estat practicant de
manera sistemàtica i repetida, empeçant per la normativització del
catala que va llevar a tèrmin Pompeu Fabra. Passat el temps se pot
observar de forma clara que lo únic que es buscava amb esta
normalització era fer que catalans i españols no ens enteresim de
lu que diu l'altra. Las llenguas tenen que servir perque la gent es
pugui comunicar, i si una llengua no serveix per esto, es que no es
una bona llengua.<br />
<br />
De que sirveix tenir una cultura pròpia i
rica si despues en odiaran a tota la península? Lo que sa de fer es
que estiguin contents, perqué serem com ells volen i tot anirá més
bé.<br />
<br />
Aleix.</div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-71540100626007344042012-07-24T14:55:00.000-07:002012-07-24T17:28:51.773-07:00Collage de perpètues coses finades<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
A dalt un sol d'injustícia</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
i a baix uns núvols toscs.<br />
Els últims grans<br />
d'un rellotge de sorra<br />
se t'escolen pels pantalons.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
I tret d'això,</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
també l'estrany Tòquio dels anys 80
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
i David Carabén cridant adéu.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Humphrey Bogart a l'aeroport
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
i el Quixot recuperant el seny</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
a Barcelona.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
La cara B d<i>' Abbey Road </i>
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
recordant que no tot és un medley</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
però tot té un <i>the end,</i></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
i una última estrofa</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
mentre cauen cendres d'un cel
despòtic.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
Avui glaça però l'Empordà es crema.
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/2qP4Ye15J0Y?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Aleix.</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<br />
<br /></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-73129695802389078962012-03-02T08:50:00.000-08:002012-03-02T08:50:07.663-08:00Bojos.<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Per sort o per desgràcia algú va voler que fos fill del poble dels bojos. Els qui som d'aquest racó de món estem acostumats a conviure amb la bogeria. A diferència de la majoria de gent l'acceptem amb naturalitat, com una part indestriable de la realitat. Veure una dona septuagenària fent un soliloqui sobre la seva feina de gogó no ens causa l'impacte que li causa a la persona forana i, fins i tot, ens pot despertar certa tendresa (trobo que potser hauria de parlar només per mi).</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Després de llegir <i>Tòquio Blues (Norwegian Wood) </i>no deixo de pensar en la bogeria, una cosa que visc de tant aprop que, potser per això, mai li havia prestat l'atenció que es mereix. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><i>''El món és boig''</i>, sí, és la puta frase més gastada de la història però és que mai ens la prenem seriosament. El món està com una puta cabra i tu, jo, l'altre i el de més enllà també! Acceptem totes les seves contradiccions, acceptem una vida i un buit que som incapaços d'omplir, naveguem per un mar immens sense destí ni salvavides i, encara així, ens estimem més això que res. Ens inventem formes de vida, maneres d'actuar, de parlar, de pensar, creem artificis al nostre gust i apartem aquell que no les segueix i li diem boig. Tenim por que algú ens digui allò que fa tant de temps que sospitem; que tot plegat és absurd i que, per a més absurditat, no podem sinó plantejar-nos quin sentit té tot aquest absurd. Per això fem el mateix que fem amb tots els problemes que ens fuetejen com a humans; passar-li el mort a un altre. En aquest cas tanquem a gent en psiquiàtrics perquè no ens diguin a la cara que estem com una puta cabra. Qui està més boig, qui no accepta el món i acaba reclòs en ell mateix o qui s'entesta en encaixar cegament en aquesta realitat psicòtica?<br />
<br />
La realitat fluctua i nosaltres ens intentem adaptar a ella com bonament podem o nosaltres fluctuem i la realitat s'intenta adaptar a nosaltres com bonament pot? La diferència entre un boig i un visionari, i la d'un dement amb un geni es troba, sovint, en la realitat que l'envolta.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Aleix.</div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-9779366873657775572012-02-20T12:29:00.001-08:002012-02-20T12:37:06.106-08:00La tendresa com a forma de vidaDe vegades succeeix que, tot llegint, sembla com si una pell aliena i suau fregués la pròpia en una carícia llarga i plaent, com si fos impossible seguir les pàgines sense un somriure serè als llavis, com si llegir fos com estar envoltat de coixins de vellut capaços d'esmorteïr qualsevol cosa que s'atrevís a intentar acabar amb aquell espai de felicitat calmada i suau, com si la més dolça de les melodies ens fos xiuxiuejada a cau d'orella: és llavors un dels moments en què l'activitat de la lectura esdevé més meravellosa. Mario Benedetti aconsegueix, amb els seus relats (els que he llegit jo, almenys) aquest efecte de manera magistral. D'entre mil i una cites amb què podria subscriure aquesta afirmació, n'he escollit una totalment a l'atzar: <i>y me dormía abrazado a la almohada como en un vasto anticipo y débil sucedáneo de otros abrazos que figuraban en mi programa</i>. I quan dic totalment a l'atzar, vull dir que he obert el llibre per una pàgina aleatòria i he llegit pacientment sabent que, en poques línies, trobaria un repunt d'aquesta tendresa constant i senzilla que caracteritza les seves narracions. Cada dia em sorprèn més, Benedetti, i ha sigut amb el pas de les setmanes i amb el contrast que he pogut observar amb la lectura de relats d'altres autors d'estil similar (però de qualitat irremediablement inferior) en què he anat prenent consciència de la seva grandesa. Perquè Benedetti és un home peculiar, que sovint amaga moltíssim dins les seves narracions: així com de vegades simplement ens convida a ser espectadors d'una funció de tendresa ininterrompuda, sense cap més raó de ser (i així ha de ser) que la de sentir-nos dolçament cuidats durant una estona, altres vegades sorprèn emmarcant històries gairebé macabres dins d'aquest mateix estil senzill i aparentment dolç. És una mostra de talent espectacular com porta el lector pel camí que ell vol, com des de la postura del receptor podem intuir que quelcom fosc existeix en aquella trama, en l'actitud d'aquells personatges, però a la vegada resulta difícil d'encaixar un final tràgic dins d'aquell revestiment de pretesa innocència: no ens ho acabem de voler creure, depositem de manera involuntària la nostra confiança en la cara més amable de l'autor quan, sense adonar-nos, ens ha portat fins al límit del precipici. Magistral. Però aquí no acaben les sorpreses: fa uns dies, una amiga em va enviar un poema de desamor devastador, brutal i total, i tot seguit em va dir que l'autor era ni més ni menys que Benedetti. On havien quedat les carícies en forma de relat? Seria ingènua si pensés que un escriptor no es pot moure de registre, però això no canvia que m'agradi deixar-me atrapar i fascinar per aquests contrastos, així com intentar fer-los notar. El que més em va cridar l'atenció són els següents versos: <i>después de ese dolor redondo y eficaz/ pacientemente agrio, de invencible ternura/ ya no importa que use tu insoportable ausencia (...).</i> Perquè aquí ell parla de la tendresa, "ternura" diu, i, tanmateix, és quan ell l'ha mencionat explícitament quan precisament menys d'això he sentit: transmet el profund patiment quasi físic del desamor, però res de tendresa en aquest cas...<br />
<br />
<br />
MarinaA.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-67364369787409011542012-02-06T13:00:00.001-08:002012-02-06T13:00:47.094-08:00LITERATURE IS ALL AROUND<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A tots, algun cop a la vida, ens han explicat a l’aula la diferència entre allò que es pot considerar literatura i allò que no. Generalment, considerem que aquell text bell, amb una càrrega artística, que empra recursos per a aconseguir fer sentir plaer estètic al receptor, és literari. S’espera de la literatura una certa complexitat, que sigui transcendental mitjançant una expressió escrita de qualitat, allunyada de simplismes. Aquí queden incloses la novel·la, els relats, la poesia. Recursos com ara la metàfora, l’al·legoria, les personificacions i hipèrboles queden associats només a aquest tipus d’ús del llenguatge. D’altra banda, en queden excloses l’escriptura acadèmica o periodística. És possible delimitar, però, una frontera tan clara entre allò que és literatura i allò que no ho és? I en quant al llenguatge oral quotidià, es pot afirmar que en el parlar del nostre dia a dia no emprem cap tipus de recurs estètic? Només hi ha literatura en els components emotius que s’incorporen en un discurs o en una conferència dirigida a una audiència multitudinària? Està clar que en la retòrica s’utilitzen tot un seguit de metàfores i recursos literaris de manera conscient per tal de convèncer a un públic, sovint apel·lant més al sentiment que no pas a la raó. Tot i això, és correcte afirmar que les metàfores en la llengua oral queden relegades a l’àmbit de la retòrica, havent-ne una total absència en la llengua quotidiana?</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;">Jo m’atreveixo a afirmar que el llenguatge literari molt sovint està vinculat a la conversa quotidiana o a l’escriptura periodística. És a dir, que les fronteres queden difuminades quan s’utilitza la llengua amb diferents objectius i de diferents maneres. Els límits es fonen i una classificació simplista acaba ajustant-se ben poc a la realitat. Només cal obrir un diari qualsevol, un dia qualsevol. Per exemple, el dia que el PP va guanyar les eleccions, llegia a no sé on que Rajoy arribava al poder després d’una “larga travesía por el desierto”. D’acord, el significat és més que evident, però no és això literatura? Parlar de travessies al desert en comptes de dir “Mariano Rajoy ha alcanzado el poder. Punt.” és sobreentendre que el lector interpreta que el president del govern ha passat per un molt llarg i difícil procés fins a aconseguir el seu objectiu. És una manera poc directa de donar informació, és no anar al gra, i també és literatura. De la mateixa manera que ho és incloure en una crònica (tal i com em vaig trobar fa poc) sobre la mort d’un jove, les últimes paraules que ell va pronunciar quan jeia moribund. Qued clar que la informació, sense aquest repunt emotiu, hauria sigut exactament igual de rigurosa, i que incloure aquestes paraules és, com a mínim, un intent de connectar emocionalment amb el lector de manera extrainformativa: jo també m’atreveixo a afirmar que això és literatura. Ara, l’apartat periodísticoliterari per excel·lència de tots els diaris és ni més ni menys que la secció dels esports, especialment quan es tracta de futbol: s’arriba a un nivell metafòric brutal i a uns articles absolutamente buits que apel·len tan sols al sentiment culè, madridista, o el que sigui, depèn com. No paro de llegir expressions com “fi de cicle” o la “defunció del Barça de Guardiola”, i d’altres molt més dramàtiques, per parlar de la por de certa part de l’afició a que el Barça deixi de guanyar tants títols com fins ara. Tot i no estar gens en contra del futbol ni d’aquest tipus d’articles (m’encanten, de fet), com a persona externa a la passió futbolera (culé més que moderada) de vegades em sembla llegir coses que, extretes de context, em sonen realment absurdes i, repeteixo, buides de contingut. I això és literatura, quan d’una derrota del Barça es crea tot un món metafòric de defunció i tragèdia, i quan guanya en canvi s’escriu sobre els jugadors amb unes connotacions èpiques i heroiques dignes del mismíssim Homer. </div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">De la mateixa manera, el nostre parlar quotidià tampoc es queda curt d’elements literaris, fonamentalment metàfores. Això es contradiu amb la pràctica habitual de reduir la metàfora a un recurs literari, de lligar-la fonamentalment a la poesia, de considerar-la, en molts casos, un obstacle que dificulta la comprensió d’un text. Malgrat aquesta creença, jo afirmo no només que emprem metàfores continuament de mode espontani, sinó que vaig molt més enllà: en molts casos, les metàfores regeixen els nostres raonaments i el seu comportament. Deixant de banda el molt genial i il·luminador llibre <i>Metáforas de la vida cotidiana</i> de Lakoff, que tracta molt a fons aquest tema, jo em limitaré a un exemple brutalment il·lustrador que ens van exposar a una classe de Lingüística: la tradició occidental concep la vida com un camí en què el passat queda enrera, mentre que el futur és allò que tenim per endavant. Sembla lògic, no? I, tanmateix, a la Xina s’entén de manera totalment diferent: per a ells,<em><span style="font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic;"> el passat està al davant (ja que és allò que hem viscut i per tant ho podem veure, sabem com ha estat), mentre que el futur ens arriba per darrere, sense que puguem veure com serà. Ambdues concepcions són lògiques i correctes i són presents tant en la tradició literària com en múltiples expressions de la vida quotidiana, tant en el cas occidental com en el xinès. És a dir, que es podria concloure que en la manera habitual en què parlem de diferents conceptes es pressuposen unes metàfores de les que rarament som conscients si no ens aturem expressament a reflexionar-hi. Però per si aquest exemple no fos prou contundent com per a confirmar la importància de les metàfores en la vida quotidiana i la naturalitat amb la qual les emprem, podem recórrer fins i tot a l’etimologia, a la formació intrínseca de les paraules. Aquest és el cas, per exemple, de la paraula “pupil·la” per a referir-nos a aquell puntet negre que es dilata i contrau al mig dels nostres ulls: José Antonio Marina explica a </span>Crónicas de la ultramodernidad</em><em><span style="font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic;"> que la paraula “pupil·la”, en un terç dels idiomes, significa “personeta petita”, ja que, si observem amb deteniment un ull, hi trobarem una figureta que ens observa a nosaltres: el nostre propi reflexe. </span></em>Partint d’aquí, hi hauria qui es pogués atrevir a afirmar, fins i tot, que la metàfora està per sobre dels significats literals, donada la seva omnipresència en tots els àmbits del llenguatge, i tot allò que considerem veritat, exacte, no seria sinó l’herència del que un dia va començar essent una metàfora i que ara tenim totalment assumint. És a dir, que construïm el món metafòricament. Aquesta idea queda resumida en una cita de Nietzsche:</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: 5.1pt;"><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 150%;">¿Qué es entonces la verdad? Un tropel de metáforas, metonimias, antropomorfismos, en resumidas cuentas, una suma de relaciones humanas (...) las verdades son ilusiones de las que se ha olvidado que lo son; metáforas que se han gastado y han quedado sin fuerza, monedas que han perdido su troquel y no se las considera ya como monedas sino simplemente como metal </span></div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">En definitiva, remarcar la idea principal de tota l’argumentació: és fals afirmar que en les converses quotidianes no hi ha elements considerats literaris: funcionem mitjançant la creació de metàfores a la ment i això queda reflectit a l’hora de parlar, tenim una tendència natural a associar-ho tot a imatges i així ho expressem conversant de mode espontani, emetent metàfores de manera inconscient contínuament.</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><em><span style="font-style: normal; mso-bidi-font-style: italic;">Per a mi, això és literatura en estat pur , i se’m posa la pell de gallina només de pensar en com forma una part tan profunda de nosaltres, vulguem o no vulguem, ens agradi o no la literatura. </span></em>És important deixar enrere la idea que la literatura és quelcom tan elevat que s’allunya dràsticament del llenguatge informatiu o quotidià, així com, segurament, de la resta d’usos del llenguatge que s’exclouen de l’àmbit literari. </div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">I m’encanta.</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">Marina<em><span style="font-style: normal;"><o:p></o:p></span></em></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-75493282161734786492012-01-31T15:22:00.000-08:002012-01-31T15:22:21.471-08:00Metro Fontana<!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="MsoNormal"><span lang="FR">Ja s’havia fet fosc, tots els estrets</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">carrers de Gràcia tenien llums</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">de Nadal i la gent els emplenava. <br />
</span><span lang="EN-GB">Als bars no s’hi cabia, els nois i noies</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">reien; ens rodejaven els abrics,</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">els somriures, els riures, els fanals.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">Les fugaces parelles en les motos</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">amb els rostres ocults dintre del casc.</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">La Joana sorgia a tot arreu :</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">de tot arreu venia la mirada </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">d’aquell cos estrafet</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">on vaig aprendre el que era la bellesa. </span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">Els miralls de la nit ens reflectien</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">el seu somriure, aquell somriure estès</span></div><div class="MsoNormal"><span lang="FR">en els últims trenta anys al voltant nostre.<br />
</span><span>Vaig preguntar : <i>Què fas aquí Joana ?</i></span></div><div class="MsoNormal"><span>De tot arreu va contestar: <i>M’allunyo</i></span></div><div class="MsoNormal"><i><span>per trencar-vos la vida altra vegada.</span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span>Joan Margarit</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span>No sé si és aquest un dels poemes més brillants del consagrat Joan Margarit, però, en tot cas, a mi em resulta especialment colpidor. El sento brutalment proper, segurament per la familiaritat que sento cap a la parada de metro Fontana en particular i cap a Gràcia en general, per com l’ambient i els joves que el poeta descriu tenen tant a veure amb tants moments que he viscut i he de viure encara al més fantàstic barri de Barcelona. </span><span lang="CA">Em fascina com Margarit observa aquest encant gracienc tan acollidor i amable des d’una distància dolorosa, amb el regust amarg i la desolació profunda que li provoquen evocar la seva recentment difunta filla Joana.</span><span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Tant de bo fos possible que, entre tots els lectors que ens hem emocionat amb no només aquest, sinó amb tots els poemes dedicats a la Joana, ens poguéssim repartir la pena del poeta. Si tantes persones ens hem fet una mica nostra la seva Joana, seria just que també carreguéssim part d'aquest pes tant esgotador de la pèrdua, alliberant el poeta perquè a ell tant sols li restés la felicitat, plenitud i orgull d’haver conegut i estimat la seva filla. No sé si ell ho voldria, això, però crec que molts estaríem disposats a signar el tracte. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;"><span lang="CA">Marina </span><span></span></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-91869588808018520612012-01-26T13:28:00.001-08:002012-01-26T13:28:46.456-08:00Quan la música es fa poesia:<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Que les lletres de la majoria de les cançons són vomitives és un fet constatable. Que una part d'aquestes cançons amb lletres vomitives amaguen rere seu creadors amb alarmants dèficits mentals n'és un altre. Que hi han bons lletristes de cançons, en una proporció molt més minsa que els anteriors, també és un fet. Avui m'he despertat reivindicatiu i m'agradaria ajudar a un col·lectiu que ha estat totalment menyspreat, potser no tant com els gitanos, però a diferència d'aquests no s'ho mereixen. Estic parlant dels músics-poetes; de músics en les lletres dels quals hi trobem poesia (per si no havia quedat prou clar. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Interpel·lació al lector: Probablement aquest post se m'acabi anant de les mans i acabarà per no assemblar-se en res al que volia dir, però ho intentaré. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Els cantautors no són els nous poetes; hi ha cantautors bons, cantautors dolents i hi ha el Chivi. Però amb els poetes passa el mateix; n'hi ha de bons, de dolents i hi ha Pablo Neruda. Tradicionalment aquests dos grups s'han mantingut jeràrquicament diferenciats en una relació en que el cantautor s'ajupia i el poeta l'enculava; era indigne per la literatura que a allò se li pogués anomenar poesia. La música era la versió descafeïnada pel populatxo vulgar, el cantautors poetes frustrats i els poetes una elit intel·lectual només accessible per uns pocs. Vivim en una era en que tot es fusiona, es difumina i es desdibuixa, on les fronteres desapareixen i el món es converteix en un melting pot homogeni. Tot és així? No, els cantautors segueixen sent vistos com poetes frustrats i una lletra, en el moment en que passa a ser musicada, es converteix en un producte per analfabets funcionals incapaços de gastar el seu temps llegint versos i que necessiten una dosi, tractada adequadament perquè el seu cos la pugui assimilar, per una altra via. Però la realitat és tossuda (quina puta ràbia de frase) i resulta que apareix gent amb talent que els hi agrada cantar els seus versos amb una guitarra i els hi desmunta el <i>tinglado </i>de l'intel·lectualisme que dient: ''Nosaltres també esnifem poesia, però a voltes també ens mola punxar-nos-la pel turmell ''.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">Aquest grup de cantautors (des del Pop fins al Rock passant pel Folk) amb algunes metàfores dignes de la millor literatura s'han hagut de veure menyspreats per gran part d'aquesta massa intelectualoïde pel simple fet de fer música, però trobem casos com els de Leonard Cohen o Nacho Vegas que tenen publicats poemaris, i llavors algú dubta en anomenar-los poetes? És només una qüestió de format? Perquè quan pugen a dalt d'un escenari aquestes mateixes lletres i aquestes mateixes imatges perden valor? En quin moment es degraden per passar a ser indignes de ser anomenades poesia? En aquest punt podríem entrar en l'etern debat de què és poesia (no, poesia no ets tu). La poesia com a valor o poesia com a gènere? Tanmateix això no és el que em preocupa avui. O si? No ho sé. </span> </div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">També cal dir que el populatxo ha ajudat a mantenir ben definida la línia entre poesia i succedanis elevant a la categoria de poeta el primer mònguer que aconseguia fer rimar una estrofa sencera o que els descobria l'antítesi petrarquista. Hi ha millors lletristes que altres però no per això són poetes; ni Sabina ni Serrat són poetes, deixeu de repetir-ho com un mantra. Al final això ha acabat esdevenint el conte de Pere i el Llop, tants poetes que havien de venir que al final quan el tenim davant no ens ho creiem.</span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">Vull agrair a tots els Leonard Cohen, Nacho Vegas, Bob Dylan, Sr. Chinarro, Joan Miquel Oliver... que, en certa manera, han volgut donar la raó a Bécquer:<br />
<br />
Podrà no haver-hi poetes, però sempre hi haurà poesia.<br />
<br />
Aleix.</span></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-55384550204378062272012-01-07T20:37:00.000-08:002012-01-08T06:02:27.983-08:00LA DEFENSA DEL BILINGÜISME: Una eina en pro de la substitució lingüística:<div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><u><br />
</u> </div><div align="LEFT" style="margin-bottom: 0cm;"><i>Introducció:</i></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Avui tractaré de parlar sobre la situació de bilingüisme que es viu al territori del Principat de Catalunya administrativament espanyol. Intentaré explicar com la defensa del bilingüisme de certs sectors no és més que una eina en favor de la substitució lingüística. Cal puntualitzar que quan parlo de bilingüisme no em refereixo al bilingüisme individual, sinó d'un bilingüisme col·lectiu, la bandera del qual han brandat diferents sectors per defensar la convivència de dues llengües dins d'aquest territori i, del que parlaré més endavant. </div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">En un escrit com aquest es fa difícil mantenir un discurs neutre -sobretot quan es basa en intentar demostrar les fal·làcies d'una de les parts- això no treu que el discurs procuri ser el més encertat i acadèmic possible. D'altra banda, lògicament, aquest treball no es pot centrar merament en el fet lingüístic, la meva intenció és fer un anàlisi transversal de la situació encarant el conflicte des de l'enfocament lingüístic, sociolingüístic, psicològic i inevitablement ideològic.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Sovint s'intenten explicar, generalitzant, els problemes d'una llengua caient en l'error de pensar que perquè dos territoris parlin la mateixa llengua es troben en la mateixa situació. En el cas concret del català, en cada un dels territoris que el tenen com a llengua pròpia es viuen realitats diferents i, tot i que la llengua sigui comuna, els problemes i les amenaces a la continuïtat de la llengua són també diferents. Encara que alguns d'ells siguin semblants es troben en estadis i conjuntures diferents, per tant intentar fer un anàlisi global es presenta difícil. Així doncs he acotat aquest treball al territori de la CAC amb la voluntat de delimitar clarament i ser el més fidel possible a la realitat lingüística. Espero que aquest fet em permeti no caure en l'error i em permeti analitzar més profundament el conflicte ja que aquesta és la realitat que millor conec.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Aquí no hi trobareu cap idea innovadora ni es tractarà cap tema que no s'hagi tractat ja, de fet el bilingüisme als Països Catalans ha estat un tema abastament estudiat per molts experts de diferents àmbits però sobre el qual, paradoxalment, la majoria de la població encara en manté una ignorància absoluta, ja sigui per desconeixença o de manera intencionada. Per tant, el que pretenc és primerament explicar primerament la situació sociolingüística catalana i posteriorment mirar d'argumentar (amb les idees anteriorment recollides) que la defensa del bilingüisme de la societat catalana, conscient o inconscientment, és una eina en pro de la substitució lingüística.</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><i>El problema de la indefinició:</i></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">No deixa de ser curiós que un mot com ''bilingüisme'', utilitzat tant sovint des de tant diversos àmbits, encara no s'hagi pogut definir d'una manera precisa i satisfactòria. El problema és que hi ha massa definicions sorgides a partir de la voluntat d'acotar una definició més general. Això en si mateix no hauria de resultar cap problema sinó que és d'esperar i necessari, però per altra banda dificulta la comprensió del que es vol dir, ja que mai s'acaba de tenir prou clar que es vol dir amb bilingüisme. Els principals esculls alhora de fer una definició àmpliament acceptada són per una banda la dimensió del bilingüisme ( és un fet de caràcter individual o social?) i per l'altra a partir de quin nivell de competència de la segona llengua una persona pot passar a ésser considerada bilingüe. Per aquest treball prendré les definicions més amplies, dividint en tres tipus el bilingüisme:</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Primerament trobem el <i>Bilingüisme Individual</i>, que és un grau de poliglotisme. Una persona és bilingüe quan sap parlar dues llengües. Dins d'aquest tipus de bilingüisme hi han diferents categories atenent a l'ús que la persona faci d'aquestes llengües, del domini que en tingui o de les causes que l'han empés a aprendre la segona llengua. Així doncs podem parlar de bilingüisme actiu, passiu, integratiu, instrumental... En cap cas el bilingüisme individual provoca conflicte lingüístic ja que és un fet que succeeix en l'individu. Una persona pot ser monolingüe, bilingüe o trilingüe però en cap cas això comportarà cap conflicte lingüístic.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%;">El <i>bilingüisme territorial</i> es dona quan en un país (o qualsevol altre territori) trobem diferents zones geogràficament ben delimitades on hi viuen diferents comunitats lingüístiques. Cada una d'aquestes comunitats té la seva pròpia zona on la seva és la única llengua. Aquest tipus de bilingüisme tampoc es causa de conflicte lingüístic doncs cada comunitat té la pròpia llengua i cap de les dues llengües intenta ocupar l'espai de l'altra, cadascuna gaudeix de plena normalitat en el territori corresponent. Un clar exemple de bilingüisme territorial es el de Bèlgica on el nord parla holandès i el sud parla francès. L'únic territori bilingüe és la capital, però tret d'això el nord és totalment holandès i el sud totalment francès. </div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><span lang="ca-ES"><i>Bilingüisme social</i></span><span lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES">es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d’una societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d’una llengua, no ho és tant que dins d’una mateixa comunitat lingüística hi hagi bilingüisme. El bilingüisme social és un fet antinatural, doncs una societat en te prou amb una llengua. Una societat que tingui dues llengües es troba en una situació de conflicte lingüístic, ja que una d'aquestes dues llengües està ocupant el lloc </span> </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%;"><br />
<br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><span lang="ca-ES">de l'altra i inevitablement s'haurà d'imposar una de les dos. En el seu llibre ''</span><span lang="ca-ES"><i>Llengua estàndard i variació lingüística'' </i></span><span lang="ca-ES">Gabriel Bibiloni fa una comparació entre una societat que té dos llengües amb una que tingui dos règims polítics o dos sistemes judicials per exemplificar que és una situació insostenible. Aquest bilingüisme social apareix com a conseqüència de guerres, ocupacions colonials, situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble en domina un altre. Els parlants de la llengua minoritzada es veuen obligats a conèixer la llengua dominadora, que va guanyant àmbits d'ús en detriment de la pròpia, mentre els parlants de la llengua dominant no tenen la necessitat d'aprendre la segona llengua. Aquest fet s'anomena </span><span lang="ca-ES"><i>bilingüisme unidireccional</i></span><span lang="ca-ES"><b>. </b></span><span lang="ca-ES">Aquest bilingüisme carreteja una situació de conflicte lingüístic, com hem dit una de les llengues va ampliant els seus àmbits d'ús mentre l'altra va retrocedint. El bilingüisme social a Catalunya és el que tractaré en aquest treball.</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%;"><i>El conflicte lingüístic:</i></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">Primerament és necessari comprendre que conflicte lingüístic és un concepte teòric, no pas una situació real de conflicte al carrer entre parlants. Només hi ha dues sortides possibles al conflicte lingüístic i cada una d'elles passa per la supremacia d'una de les llengües en aquella comunitat. Una sortida és la normalització lingüística, és a dir, que la llengua nadiua torni a assolir les seves plenes funcions en tots els àmbits d'ús. La segona és la substitució lingüística, que la segona llengua acabi arraconant i fent desaparèixer la primera llengua. Òbviament, un cop engegat el procés, és més fàcil que ocorri una substitució que no pas la normalització. La substitució lingüística es un fet que pot durar molts anys i que té diferents etapes i precisament el procés de bilingüització és la primera i més llarga etapa. Els primers en aprendre la nova llengua són les classes altes i els joves, i poc a poc es va estenent a tota la societat. De mica en mica va adoptant les funcions formals en detriment de la llengua pròpia. Un cop completat el procés de bilingüització s'encara el següent procés: la </span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><i>monolingüització.</i></span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"> En aquest punt es troba el Principat i la majoria dels Països Catalans ,tot i que en diferents estadis. El procés de monolinguització pot esdevenir-se en qualsevol dels dos sentits: Si apareix un moviment que lluiti per la normalització i aquesta resulta amb èxit i haurà una re-monolinguització en la llengua pròpia, però si això no ocorre els parlants abandonaran la llengua pròpia per parlar la llengua dominadora, que d'altra banda ja coneixeran. Són diversos els factors amb que s'hauran d'enfrontar els parlants de la llengua minoritzada a l'hora d'intentar recuperar els seus usos:</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><br />
<br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">El primer de tots és l'</span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><i>autoodi</i></span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">. Aquells qui tenien com a llengua materna la minoritzada i que s'han passat a l'altra llengua reneguen de la pròpia, menyspreant-la per tal de distanciar-se. Al Principat i, sobre tot després de la transició, aquestes actituds són cada cop més residuals. </span></span>Tot i que no es pot dir el mateix d'altres països de parla catalana. La demostració d'aquest fet dins de l'àmbit de la CAC la trobem amb l'enquesta d'usos lingüístics de 2008<a class="sdfootnoteanc" href="http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=1857161064880005031#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">.En aquest quadre veiem que la transmissió intergeneracional és favorable al català, hi ha més gent que parla en català als seus fills de la que parlava en català als seus pares. Això demostra que no només els antics parlants no reneguen de la llengua sinó que encara manté capacitat d'atracció pels nous parlants:</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><br />
<br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCgKPzXoatde8zu9BxdNzP8iaY0NrkMAFHqWaxLrT8m-UrbDjMH8Qd0Hvrjy0hygkylPcz92Xz9_roSqNxU28-8TgZBREm1oDC84TzAeb4F1hxhEdnEpwae78NZtyeWZPePKgaKCB0nbY/s1600/usos+linguist..jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="369" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCgKPzXoatde8zu9BxdNzP8iaY0NrkMAFHqWaxLrT8m-UrbDjMH8Qd0Hvrjy0hygkylPcz92Xz9_roSqNxU28-8TgZBREm1oDC84TzAeb4F1hxhEdnEpwae78NZtyeWZPePKgaKCB0nbY/s640/usos+linguist..jpg" width="640" /></a></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">El segon problema és la creació de <i>perjudicis lingüístics</i>. El català ha patit constantment aquests perjudicis i d'alguna manera encara perviuen, tot i que cada cop menys al Principat, però s'aguditzen a altres zones del domini lingüístic. Llengües fàcils o difícils, dolces o aspres, refinades o rudes... perjudicis socials sense cap base demostrable que connoten una llengua i per extensió als seus parlants. Un clar exemple era el que fins fa poc predominava i que en els últims temps s'està refutant; el de la música popular en català(entesa com a música de masses, no com a música folklòrica). Fins fa pocs anys hi havia la idea força estesa de que la música català només era apte per fer música tradicional o música reivindicativa, estigmatitzant qualsevol grup que sortís d'aquests paràmetres. Actualment gaudim d'una escena catalana on trobem grups com Manel, Mishima, El Petit de Cal Eril o Els Amics de les Arts que fan música amb èxit i en català, tal i com ho fan tants cantants en les seves llengües. El que els fa especials i significa una passa endavant és que ho fan </span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">allunyats de qualsevol posició ideològica, no ho fan per reivindicar la llengua o la cultura (a diferència del Rock Català dels '90), i aquest és el major acte de normalització possible. Aquesta normalitat amb la que s'expressen i la normalitat amb la que la gent els escolta i segueix -tant dins com fora dels Països Catalans- és una refutació d'un més dels perjudicis que envolten el català i un a demostració de que qualsevol llengua és apte per qualsevol ús.</span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;"><br />
</span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">La </span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><i>mitificació del bilinguisme</i></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"> es un altre dels problemes i pensaments socials que afavoreixen a la substitució lingüística. La errònia creença en la compatibilitat de les dues llengües en un suposat pla d'igualtat, la falsa visió de que en realitat les dues llengües poden conviure eternament i que la</span> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">societat se'n beneficia. En realitat la llengua minoritzada va perdent àmbits d'ús mentre que la dominant va ampliant-los. D'aquest fet en parlaré més extensament en els següents punts.</span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;">L'últim problema amb el que s'hauran d'enfrontar aquells qui vulguin la normalització és la del <i>bilingüisme unidireccional</i>. Mentre la llengua dominada ha deixat d'esdevenir necessària, ja que l'altra s'ha anat menjant els seus àmbits d'ús, es troba amb el fet de que apareixen parlants monolingües en la llengua dominant mentre els que tenen com a llengua pròpia la dominada són tots bilingües. En aquesta situació es troba el Principat: </div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhciOvIrXYkb4KJ3yBhRue35sXJKtXFOKiLmaFiQBKOXOMQ6FsBiwj38-XeUIpVhZS_Kv6ZhPMs2tbcIGcIOYI9-gDIl-6GLpIKI2TqgfURftJs00jVRWKxFjElHKQXk6f0nUe8Q3WF-UI/s1600/coneixements.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="369" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhciOvIrXYkb4KJ3yBhRue35sXJKtXFOKiLmaFiQBKOXOMQ6FsBiwj38-XeUIpVhZS_Kv6ZhPMs2tbcIGcIOYI9-gDIl-6GLpIKI2TqgfURftJs00jVRWKxFjElHKQXk6f0nUe8Q3WF-UI/s640/coneixements.jpg" width="640" /></a></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;">Basant-nos en l'enquesta d'usos lingüístics de 2008 veiem com mentre gairebé el 100% de la població de la CAC sap parlar el castellà si mirem les dades del català aquesta xifra baixa fins al78%. És a dir, com a mínim hi ha un 22% de la població que no sap parlar català però si que sap fer-ho en castellà. </div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;">Si que és cert que si mirem altres competències com entendre o llegir les distàncies s'escurcen -el 94,6% dels habitants de la CAC entén el català- però no és menys cert que el que fa viva una llengua és el fet de que sigui parlada.</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%;"><br />
</div><div align="LEFT" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;"><i>El mite del bilingüisme:</i></span></div><div align="LEFT" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">En aquest apartat parlaré més extensament sobre un aspecte del bilingüisme social, els mites que s'han generat al voltant d'aquest bilingüisme. Ja sigui a consciència o per desconeixença, conscient o inconscientment aquests mites no fan més que perpetuar el conflicte que, de seguir per aquesta via, acabarà amb la desaparició del català. El meu propòsit és desmuntar tant les suposades veritats que propugnen com les seves contradiccions internes per tal de demostrar que la defensa del bilingüisme amaga darrera seu una clara voluntat de dominació del castellà vers el català, quan no la seva desaparició.</span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;">Va ser en l'article el <i>bilingüisme com a mite</i> (''bilingualism as a Myth'') on el sociolingüista Lluís V. Arcil va demostrar que generalment els defensors del bilingüisme l'únic que cerquen és preservar els seus privilegis d'unilingües en la llengua dominant. Això ens porta a una curiosa paradoxa; tot sovint els anomenats bilingüistes -que no necessàriament bilingues- defensen aferrissadament les bondats del bilingüisme des de la seva posició de monolingües, mentre que els catalanòfons que volen assolir la plena normalitat de la seva llengua i per tant el seu dret d'ésser monolingües en la llengua minoritzada, ho fan d'una posició de bilingüisme.</span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Com ja hem vist en el punt anterior el bilingüisme social no és més que una etapa transitòria cap a la substitució lingüística de la llengua minoritzada o la seva normalització, per tant aquells qui argumenten la perpetuació d'aquesta situació no fan més que anestesiar la societat per amagar una situació de substitució lingüística. Segurament uns dels màxims exponents d'aquest corrent d'opinió és el partit polític <i>Ciudadanos-Partido de la ciudadanía (C's)<span style="font-size: x-small;"> </span></i>que compta amb tres diputats al Parlament de Catalunya o el <i style="font-size: medium;">Foro Babel</i>, un grup d'intel·lectuals que firmen conjuntament un manifest pro-bilingüista on apareixen frases com aquesta:</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;"><i>''(...)En el cas de Catalunya, el que s’ha de protegir molt especialment és el bilingüisme, l’autèntic fet diferencial del nostre país.''</i></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">Els bilingüistes branden la bandera de la llibertat, un concepte que fàcilment abraça qualsevol persona, per defensar les seves idees. Acusen la normalització lingüística de coartar les llibertats lingüístiques dels ciutadans. Sense entrar a discutir si es cert o no, el que sembla com a mínim contradictori és que no alcin la veu amb la mateixa vehemència amb totes les normatives que obliguen a l'ús del castellà. És lògic creure que la llibertat lingüística hauria d'anar acompanyada </span></span></span> </div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">d'una igualtat a nivell jurídic, cas que no és dona. Per tant, una completa llibertat de tria sempre estarà condicionada per l'avantatge de tenir el suport de tot un estat darrera o no.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">Un altra dels motius que usen és la defensa d'un bilingüisme genuïnament català, en defensar que a Catalunya sempre hi ha hagut aquest bilingüisme social. Seria absurd negar la relació entre el castellà i Catalunya quan aquesta és la llengua materna de una part molt important de la població, però això no pot dur a dir que el bilingüisme és un fet inherent en la societat catalana. El bilingüisme social és fruit de la submissió del català al castellà, n'és la conseqüència, no la causa. Tenint clar que es pateix un conflicte lingüístic usar l'eina del trencament de la convivència , a part de fer un ús injustificat de l'argument de la por, vol dir acceptar la subordinació del català respecte el castellà, obviant que en un estat de subordinació tampoc hi ha una veritable convivència.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">També usen com a argument la riquesa del bilingüisme, confonent el bilingüisme individual (poliglotisme) amb el social. El bilingüisme individual és enriquidor i desitjable, no passa el mateix amb el bilingüisme social, sempre que un defensi la supervivència de la llengua minoritzada. El que demostra que realment no es creuen aquest discurs de les bonances del bilingüisme i que darrera només hi ha una voluntat homogeneïtzadora és que fora de l'àmbit lingüístic català no el defensen. Si realment el bilingüisme social fos tant bo i enriquidor semblaria lògic que el defensessin també a altres parts de l'Estat que són monolingües, però no és el cas.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><i>Conclusions:</i></span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">El del bilingüisme i la seva gestió és un debat necessari, així com el de la normalització del català, però com en qualsevol debat que vulgui tenir credibilitat i transparència s'han de posar totes les cartes sobre la taula. Tot i que ara per ara el gruix de la societat catalana avala la normalització lingüística, capitanejada per la vehicularitat del català a les escoles, encara hi ha sectors que s'hi mostren contraris. Aquesta posició és del tot legítima però seria convenient tenir clar quin és el missatge que volen transmetre. Entre altres coses cal tenir clar que la seva proposta de canvi no passa per equiparar els drets del castellà als del català -precisament això és el que es cerca amb la normalització- sinó que és fer del castellà la única llengua que uneixi als ciutadans de Catalunya, arraconant el català a l'àmbit familiar o a una curiosa particularitat folklòrica com ja succeeix a les grans ciutats del País Valencià o, fora dels Països Catalans, a Galícia. Un debat transparent i rigorós només serà possible si des de els sectors bilingüistes es reformulen els plantejaments, desmaquillant-los de les fal·làcies que empren i situant-se en el costat que defensen. </span></span></span> </div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><i><u>Bibliografia:</u></i></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">-VALLVERDÚ,Francesc. <i>Ensayos sobre bilingüismo. </i>Ediciones Ariel. Barcelona (1972)</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">-VALLVERDÚ,Francesc. <i>Dues llengües: dues funcions?, </i>2a Edició.<i> </i>Edicions 62. Barcelona (1979)</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">-VALLVERDÚ,Francesc. <i>Aproximació crítica a la sociolingüística catalana. </i>Edicions 62. Barcelona (1980)</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">-SEDÓ, Jordi. <i>La anormalitat lingüística dels catalans.</i>Editorial Rourich. Sant Cugat del Vallès (1993)</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">-BOIX-FUSTER, Emili (coordinador). <i>Els futurs del català: Un estat de la qüestió i una qüestió d'estat</i>. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. Barcelona (2008)</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;"><br />
</i></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">Planes web</i><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">:</span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2008.pdf">http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eulp2008.pdf</a> </span></span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;">Secretaria de Política lingüística, </span><i style="font-family: 'Times New Roman', serif;">Enquesta d'usos Lingüístics 2008</i></div><div align="LEFT" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.ciudadanos-cs.org/jsp/publico/conocenos/ideario.do">http://www.ciudadanos-cs.org/jsp/publico/conocenos/ideario.do</a> </span></span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;">Ciutadans-Partido de la Ciudadania, manifest i ideari:</span></div><div align="LEFT" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; margin-top: 0.26cm; text-decoration: none;"><span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.juliovillacorta.com/candidato/Foro%20Babel/ley.htm">http://www.juliovillacorta.com/candidato/Foro%20Babel/ley.htm</a> </span></span></span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;">Foro Babel, manifest.</span></div><div id="sdfootnote1"></div><div id="sdfootnote2"><div class="sdfootnote"><a href="http://www.ciudadanos-cs.org/">http://www.ciudadanos-cs.org/</a> Plana Web del Partit on hi apareix el seu programa.</div></div><div id="sdfootnote3"><div class="sdfootnote"><a href="http://www.juliovillacorta.com/candidato/Foro%20Babel/nuevo.htm">http://www.juliovillacorta.com/candidato/Foro%20Babel/nuevo.htm</a><span style="color: black;"> Manifest del Foro Babel<br />
<br />
<br />
<br />
Amb disculpes, Aleix</span></div></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-5257496704541502302012-01-05T17:37:00.000-08:002012-01-05T17:37:59.527-08:00L'herència dels camps d'extermini<div align="JUSTIFY" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i><span style="font-style: normal;">174</span></i><span style="font-style: normal;">.517: aquest número tatuat al braç de Primo Levi era el testimoni físic del seu pas per Auschwitz, el més mortífer camp d'extermini nazi (sisplau, evitem l'eufemisme “camp de concentració”: l'objectiu d'aquests llocs infernals, l'anomenada “solució final”, no era altra que l'extermini absolut, la mort de tot aquell que hi anés a parar. La gran majoria eren assassinats només arribar, sense passar ni la primera “selecció”, o durant les següents setmanes. Pràcticament ningú durava més que uns quants mesos i els poquíssims que en van sortir vius va ser gràcies a mil circumstàncies que els convertien en presos “especials”), ni més ni menys que l'infern materialitzat. És incorrecte pensar que els presos (presos? Esclaus? Tota terminologia em sembla insuficient) establien, pel general, vincles afectius i de companyerisme entre ells: no eren prou humans com per a això. No eren homes ni dones, ni tan sols l'ombra de la persona que un dia varen ser. Eren autòmats que es llevaven en un llit dur i estret que sovint compartien amb altres, treballaven en les pitjors condicions humanes possibles durant totes les hores de llum, amb un simple pijama de ratlles fins i tot en les condicions meteorològiques més dures, amb unes sabates dures i incòmodes (i aquest detall és extremadament important per les infeccions, ferides i tantes incomoditats que representaven a l'hora de treballar). Aquests autòmats no-humans sobrevivien a aquestes jornades laborals impossibles amb unes míseres racions de sopa i pa al dia. A més, havien d'intentar fer tot això sense pensar en les “seleccions” que molt probablement els portarien a les cambres de gas. L'esperança de sobreviure era nul·la, havien anat a parar allà per a morir i ho sabien. Despistar-se un moment, per a ells representava que algú altre robés totes les seves possessions. Romanien alerta tot el que podien per intentar salvar-se ells mateixos encara que fos en detriment dels altres. Queda clar, així doncs, que no eren els SS les úniques bèsties dels camps d'extermini: la maquinària nazi es va esforçar perquè els seus esclaus també ho fossin. És evident que no ho jutjo, qui de nosaltres s'atreviria a afirmar que actuaríem de manera diferent? Què ens mouria a ser compassius, humans, un cop ens han pres tot el que estimem i necessitem, tot allò que ens fa persones i ens fa entendre la vida com a tal? I, per suposat, no és el mateix ser un no-humà nazi que un no-humà esclau: uns són els opressors, els altres els oprimits i les responsabilitats estan clares. </span> </div><div align="JUSTIFY" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">Sembla que tan sols estigui repetint el que més o menys tots sabem i ens han explicat: és igual, s'ha de repetir, s'ha de recordar, s'han de conèixer i transmetre els límits de la misèria humana materialitzats en el nazisme i els seus camps d'extermini. La mort sistemàtica i organitzada de milers de persones cada dia, mitjançant un mecanisme perfecte, macabre. És el nostre passat recent i cal repetir-ho tants cops com sigui, despertar consciències i sensibilitats cap a el que sens dubte són els fets més tràgics i abominables del segle XX. </span> </div><div align="JUSTIFY" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">I, tanmateix, el dret i l' obligació moral a la memòria no és l'únic motiu pel qual hem de conèixer els camps d'extermini. Deixant momentàniament de banda la recreació en els detalls més escabrosos d'aquells indrets del terror, crec que és important provar de copsar-ne el seu significat global. Analitzem la realitat que ens envolta: a tots ens resulten familiars els discursos xenòfobs i fal·laços de partits com ara Plataforma x Catalunya, que troba la seva base ideològica en partits europeus sorgits als anys 80, i que van en la mateixa línia. Aquests partits (i per tant, la PxC d'Anglada també) són hereus del nazisme en el seu estat pur, s'inspiren en el discurs hitlerià sense cap mena de dubte, i això ens ha de fer por, molta por, perquè hem de recordar quelcom: Hitler va arribar democràticament al poder, mitjançant unes eleccions, milions d'alemanys van votar la follia nazi. I això és perquè aquests partits, tant el de Hitler com els seus hereus contemporanis, són experts en maquillar el seu discurs. Suavitzen el seu missatge, són absolutament demagogs per tal de guanyar vots, no tenen escrúpols a l'hora de mentir de manera descarada i inventar dades constantment (ara no entraré a jutjar l'honestedat qüestionable de la resta de partits, em centro en aquest cas concret ja que el considero especialment perillós), i aprofiten les situacions de crisi per culpar dels problemes al qui consideren diferent, inferior, els qui no són “de casa”. Algú podria pensar que el fenomen d'aquests partits és quelcom d'escassa importància, que l'Anglada i els seus amics mai podran aconseguir prou volada com per tenir un efecte en la societat, i menys després de la lliçó del nazisme. Bé, compte, molt de compte, ja que no cal anar tan lluny per trobar brots d'un discurs similar en grans partits, pensem sinó en el cas del senyor Garcia Albiol, l'alcalde de Badalona, i en la camanya que va fer servir per guanyar l'alcaldia. I el senyor Albiol pertany ni més ni menys que al Partit Popular.... No cal dir res més. Tan lluny ens queda el nazisme? De la mateixa manera, el senyor Le Pen (en la mateixa línia ideològica) té milions de votants a França, fa poc vaig llegir que el seu partit era el segon més votat al país veí, la qual cosa fa venir, si més no, calfreds. </span> </div><div align="JUSTIFY" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">No vull dramatitzar, tant sols recordar que el nazisme amb els seus camps d'extermini ens queda molt a prop, a la nostra història més recent, i que si no fem un esforç de memòria i consciència col·lectiva seria realment molt fàcil tornar a caure en el parany com un ramat d'ovelles. Jo no ho veig pas impossible. </span> </div><div align="JUSTIFY" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">Per últim, només afegir que tots aquests partits europeus feixistes i xenòfobs de què Anglada beu tenen un punt comú: neguen l'Holocaust i els camps d'extermini. Diuen que no varen existir i que són un invent aliat per a desprestigiar l'honorable ideari nacionalsocialista. Respecte a això, comentar tan sols dues dades: en primer lloc, que Espanya és un paradís per a aquests negacionistes, ja que la llei permet dir tals barbaritats. Em sembla una vergonya que aquests monstres puguin amparar-se en la seva llibertat d'expressió per tal de falsificar la història i faltar el respecte de manera despietada a les víctimes i les famílies de les víctimes. I, en segon lloc, apuntar que, totes les teories que he llegit sobre el suïcidi de Primo Levi apunten a la seva desesperació per culpa d'aquest auge de partits d'extrema dreta i negacionistes a Europa. I per ell i per tots els morts, i per nosaltres mateixos, hem d'evitar que aquests partits avancin. L'herència dels camps d'extermini, i la por i rebuig a que tal horror es torni a repetir, ha de ser la raó més ferma per tal d'evitar que aquests partits obtinguin vots i implantin la seva ideologia de l'odi.</span><br />
<br />
<span style="font-style: normal;">Marina. </span></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-22561314910565801562012-01-02T16:07:00.000-08:002012-01-02T16:07:30.618-08:00Els animals oloren els desastres<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%;"><span style="color: black;"> <span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">En Filcun era un humà mascle jove. Vorejava la trentena. Tenia els ulls tigrats i una mirada de rèptil. De petit li agradava la pel·lícula de Mulán i ara, de gran, no es perdia cap capítol de Thalassa al 33. Es desplaçava amb moviments ràpids i intermitents. Li feia por el foc. De petit van castigar-lo a l'escola per menjar-se formigues. Feia tres mesos que ho havia deixat amb la seva parella, la Quetzalcóatl.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">En Filcun feia dies que se sentia neguitós, tenia com un desassossec interior que l'anguniava. Sentia que hi havia quelcom que no acabava d'anar prou bé. Fent cas a aquestes sensacions havia decidit visitar el metge per que li fessin una revisió i descartar qualsevol malaltia que pogués patir. En Filcun creia fermament que el cos era el reflex de l'ànima i que qualsevol malaltia o anomalia en ell té la seva repercussió en el seu desenvolupament emocional, aquest neguiteig deuria ser la forma en que el seu esperit l'avisava que la seva part material patia algun desajust. Amb el resultats del doctor a la mà, que refutaven qualsevol tipus de malaltia, en Filcun va sentir-se molt alleugerat i va pensar que potser el que li passava es que feia massa temps que no copulava. Va trucar al seus dos únics amics que no estaven aparellats i va proposar-los de sortir a celebrar que de moment res indicava que hagués de morir (si més no per causes naturals).</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">En Filcun va preparar-se per la seva nit de cacera, va enfundar-se la camisa verda que reservava per les ocasions especials i va anar cap al metro, on l'esperaven en Nemrod i en Ladolf. Van carregar les armes d'etanol en un pakistanès del raval on servien gintònics a 3 euros i, un cop entonats, van partir cap a la discoteca de moda on innumerables fembres ballaven i bevien desconeixedores de que els tres furtius ja duien els fusells enllustrats. Ja dins van iniciar la volta de reconeixement. La fragància de la sang fresca els acariciava els narius en una invitació a abraonar-se sobre de les seves portadores, a enfonsar els queixals en les seves tendres jugulars, a embriagar-se de la mel de fembra, a cremar el paper de plata amb feromones i fer l'amor amb elles per via intravenosa. Prop de la barra, en Filcun observava el seu objectiu: un ésser humà femella. Caucàsica. Probablement centreeuropea. Estudiant. I sobretot, èbria. Va atansar-se cap a ella i després d'un breu filtreig – Tècnica apresa en la seva etapa d'estudiant d'Erasmus- va aconseguir que l'invités a casa seva. Van marxar de la discoteca davant la mirada lasciva de Nemrod i Ladolf. Plegats van pujar al taxi; ell eufòric, ella erotitzada.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">Un cop a casa d'ella (un pis d'estudiants a Ciutat Vella) l'èxtasi va apoderar-se d'ells i a trompicons van arribar al sofà on la noia, èbria, va deixar-se desplomar ,i desplomar. Com una sargantana va recórrer primer tímidament i després amb devoció cada centímetre d'aquella epidermis caucàsica, centreeuropea, estudiant i èbria, calculant el moment just per poder-se desfer d'aquell neguit que el perseguia i que l'angoixava. Un cop va haver-la penetrat es va dibuixar una guspira al fons de la retina d'aquella èbria estudiant. Filcun va tenir por, molta por, va veure la forca de la Mort passejar-se amunt i avall per les parpelles d'aquella alcoholitzada fembra. Sabia que tard o d'hora ella li oloraria la por i va sentir-se pres, indefens davant la possibilitat de que en qualsevol moment aquell animal pogués desbocar-se i abraonar-se-li amb la mateixa força devastadora que ell li llegia a les pupil·les. Com una sargantana va deixar la cua dins, va deixar una part d'ell com a penyora per poder escapolir-se de les grapes del depredador.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">Mentre en Filcun, al metro, comprenia la raó del seu neguit animal a Ciutat Vella una estudiant èbria blasfemava en idioma estranger.</span></span></span></div><div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <span style="color: black;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"><span style="font-size: small;">Aleix.</span></span></span></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-36582305063441902582012-01-01T15:19:00.000-08:002012-01-01T15:24:18.390-08:00El col·leccionista de cossos<div align="JUSTIFY" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">Per molt que hi pensés no era capaç de recordar en quin moment aquella capacitat seva (era un do, una habilitat o una paranoia?) havia deixat de formar part dels seus entreteniments per passar a ser el pilar central al voltant del qual girava tota la seva vida. A mesura que més practicava, millor i més fàcil se li feia i com més fàcil se li feia i millor li sortia més excitat estava per tornar-ho a intentar. Atrapat en aquest cercle viciós no va trigar en dominar perfectament aquesta capacitat -o li hauríem de dir do? O potser habilitat? O fins i tot paranoia?- de poder imaginar-se a la gent despullada.</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Potser imaginar sona massa banal, el que ell feia anava molt més enllà d'imaginar, ell d'imaginar en feia un art. Com el perfumista que cerca matisos, acords i essències en cada olor i els conjuga tots ells per crear un cos perfectament harmònic, Ell, entreteixia una trama de fils fets a partir de la intangibilitat de les passions, les paraules no dites i els gestos avortats. Aquesta tècnica tenia més de psicoanalista que de voyeur. Despullava les persones despullant-les per dins. A partir de cada gest i moviment endevinava la seva forma d'actuar. Es formava la seva personalitat amb cada so proferit i no proferit, en cada mirada intuïa l'aura d'aquella persona i entaforava el fang de l'ànima en el cos que li correspongués segons les seves característiques.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Li encantava fer-ho amb dones, tret de la mera excitació física, li aportaven un plus d'excitació que no es podia comparar amb els homes. Intel·lectualment era molt més difícil copsar la seva essència, que es traduïa en una major dificultat per imaginar-se-les nues. Les seves sinuoses corbes, els seus tortuosos camins, cada plec i cada contorn era la plasmació del seu esperit, molt més hermètic i ocult que el dels homes. Per això mateix amb el que més gaudia era imaginant-se els pits, creant els pits. Ell fruïa com un poll en una <i>rave</i> esculpint les dos joies que deïfiquen la figura femenina. aquesta era la tasca més difícil, però alhora la més gratificant.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Hi havia els mugrons grans i rosats, que havia acabat etiquetant-los sota l'epítet ''galeta maria'' en contraposició amb els ''filipinos'' que eren petits i més foscos. Usualment els primers corresponien a dones extravertides i rialleres, la claror del mugró la marca el grau d'hipocresia que hi ha en aquesta aparent felicitat per voler agradar els altres; com més clar és el mugró més gran és la voluntat de la dona per voler semblar qui no és, demostra la capacitat per fingir la seva personalitat, és com si el mugró volgués mimetitzar-se entre la pell del pit de la mateixa manera que ho vol fer la dona en la societat. En canvi, com més fosc és menys li importa a aquella dona el que pugui pensar l'altra gent d'ella. D'altra banda, com més petit el mugró, més introvertides acostumen a ser ; en l'anàlisi previ les descobreix perquè acostumen a estar llegint o escoltant música amb el cap cot o escrutant el seu voltant amb mirada inquisitiva. En els seus anys d'experiència va acabar per creure que les grans dones tenen els mugrons petits. Els mugrons foscos, en canvi, són un mur amb el món exterior, per això cada cop que imaginava una dona amb mugrons foscos i petits marxava corrents; només pot correspondre a un geni maligne, a una sociòpata en potència. Tret dels mugrons hi havia molts altres factors a tenir en compte; la mida dels pits (que es corresponia amb els seus àmbits de coneixement), el tipus de depilació a la zona púbica (en base a traumes infantils)...Tot això ho va aprendre a base de molt esforç i temps. Finalment va aconseguir dominar l'art de conjugar ànima i cos, fet que revertia en una perfecció cada cop més palpable en les seves nues imaginacions.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Un dia com qualsevol altre -o no ben bé, ja que si fos un dia com qualsevol altre no en pararíem esment- Ell jeia al metro en els seients reservats a persones amb problemes de mobilitat. De sobte entre la tromba de gent que va pujar al vagó va poder distingir dues senyores grans que feien perillar el seu privilegiat seient. Ell va fer esforços per regirar-se dins del poc espai que li deixaven per maniobrar el noi amb gorra que jeia eixarrancat i la senyora obesa amb vel que l'oprimien més i més a cada fuetada que feia el metro en els canvis de via. Quan va acabar ja havia trobat la posició adient per poder girar el cap i evitar creuar la mirada amb una de les ancianes que tot just acabaven de pujar, de qui notava els ulls flagel·lant-lo des de la porta. Només li quedaven dues parades i li feia massa mandra passar-les dret, si no creuaven la mirada podia adduir que no se n'havia donat compte, salvant la seva honorabilitat ciutadana. Alhora s'intentava convèncer de que tampoc feia tant mal fet, fet i fet, no era l'únic que li hauria de deixar lloc... diluir la culpa sempre li resultava una bona estratègia. Tot just quan des de la megafonia anunciaven la seva parada va buscar la mirada de l'anciana i en un cop de celles traduïble per ''oh! Venerable anciana que roman dreta a propòsit de la mala educació d'aquest vagó, no me n'havia adonat que era aquí'', va oferir-li seient. La dona va agafar-lo pel colze i li va dir a cau d'orella:</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">-Jove,sabia que els homes educats tenen un penis que oscil·la entre els 19 i els 22 cm.? Els que no sou amables amb les persones grans la teniu petita. T'agrada la ciència ficció oi? És que tens fimosi.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Aleix.</div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-83666152066134734032011-12-31T09:24:00.001-08:002011-12-31T09:24:54.151-08:00El noi vergonyós<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> M'agradaria parlar-vos d'un noi, un noi molt vergonyós que a partir d'ara passarem a anomenar ''El Noi Vergonyós''. Realment podríem anomenar-lo de qualsevol manera, però posats a triar un nom millor posar-n'hi un que li escaigui i ja que, aquest noi si en res destaca és pel fet de ser extremadament vergonyós trobo del tot adient anomenar-lo El Noi Vergonyós. Cal aclarir que quan hom es refereix a aquest Noi aplicant-li l'epítet vergonyós intrínsecament lliga el subjecte agent (i alhora pacient) de la vergonya amb el Noi en qüestió. M'explico, no és que la seva manera d'actuar o de ser causi cap mena de repulsa en la gent que el veu, tot i que també podria ser així, la qüestió és que és molt vergonyós, passa molta vergonya i molt sovint. Tret d'això podria ben bé passar com una persona tant normal o tant anormal com la resta: El Noi Vergonyós menja, beu, excreta, tant sòlida com líquidament i dorm, En aquest ordre, sempre.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Us podeu preguntar: Com és que és tan vergonyós? Que potser va patir cap episodi traumàtic al llarg de la seva vida que va provocar-li aquest trastorn? I jo us podria respondre: no, va néixer així . El Noi Vergonyós sempre ha estat vergonyós, que no vol dir que sempre hagi estat ''El Noi vergonyós'' ja que aquest nom no és res més que una mera convenció entre vostè i jo que hem acordat fa tot just onze línies. Per veure els primers símptomes que evidencien aquest excés de vergonya ens hem de remuntar al seu naixement. Durant el seu part, o més ben dit el de la seva mare, ja va deixar mostres de fins on arribava el seu grau de vergonya. Tot i que el seu naixement es preveia ràpid i senzill, es va anar complicant degut a les seves reticències a sortir a l'exterior. Un cop la madrona va decidir que la mare ja havia dilatat el necessari perquè el menut pogués fer via cap al nou món El Noi Vergonyós va patir un atac de vergonya que el féu quedar-se en la intimitat del bressol matern, atrinxerat rere el cordó umbilical. Les raons que posteriorment va esgrimir eren que li feia vergonya que el veiessin despullat. Per aquesta mateixa raó no es d'estranyar que quan van obrir el ventre de la mare per poder extreure'l (finalment l'equip mèdic va decidir practicar una cesària) va costar gairebé mitja hora la seva extracció: el nadó s'aferrava desesperadament a la placenta com si li anés la vida que tot just acabava d'estrenar. Com que li feia vergonya plorar, a causa del seu problema sempre ha estat molt reticent a mostrar les seves emocions en públic, el metge li va haver d'etzibar una plantofada amb tal força que va dislocar-li la pelvis, revertint en una coixesa crònica.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Aquesta perpetu torbament de l'ànim va esdevenir un problema constant al llarg de la seva infantesa i va afectar-lo greument en les relacions socials. Òbviament no us estranyareu si us dic que mai ha tingut cap relació amorosa, ja sigui del seu sexe o de l'oposat, qualsevol persona per la que sentia la més mínima atracció acaba esdevenint víctima d'insults i vexacions per part d'aquest ésser vergonyós. Aquestes reaccions es deuen a que al llarg dels ha anat desenvolupant una espècie de </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> tàctica d'autodefensa. Quan sent cap tipus d'inclinació vers qualsevol persona és tal gran l'angoixa que li provoca el fet de que algú se n'adoni que respon actuant com actuaria amb aquells a qui odia: rebentant-los el tàbic nassal amb les cadires de l'escola, llençant-los excrements al menjar, pixant-se en les seves motxilles, amenaçant-los de mort amb la navalla suïssa que el seu pare va adquirir a Andorra per la compra d'un cartró de Winston... No van haver de passar gaires anys fins que la gent amb dos dits de front va acabar per allunyar-se d'ell. Primer van ser els companys de classe que van amotinar-se al poliesportiu fins que als professors no els va quedar altre remei que expulsar-lo de l'escola. Més tard va ser la seva família; els parents més llunyans van apartar-se'n ja de ben petit a causa dels reiterats insults i amenaces que proferia cada cop que els havia de fer un petó, els seus avis quan amb vuit anys va provocar-li un traumatisme cranioencefàlic a la seva pròpia àvia després de que ensenyés una fotografia seva de quan era un nadó a una veïna... Els seus pares van aguantar més, però a partir dels 19 anys van deixar de tenir-hi relació, l'única interacció que van acabar tenint amb el seu fill era deixar-li i recollir-li el menjar de l'habitació, d'on gairebé no sortia.<br />
<br />
Tret d'aquests petits contratemps la vida d' El Noi Vergonyós ha transcorregut amb certa normalitat, un dia rere l'altre, puntual, la nit ha anat desplaçant el dia i ell s'ha dedicat a menjar, beure, excretar, tant sòlida com líquidament i dormir. En aquest ordre, sempre fins que ahir pel matí va patir una experiència colpidora.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> No pot negar que ja feia dies que en el fons de la seva consciència ho sospitava, però com que no podia suportar la idea de que fos veritat així com aquests pensaments amenaçaven amb germinar ell els tallava de base dedicant-se a d'altres ocupacions. Personalment preferiria no haver de donar gaires detalls de com va tenir aquesta experiència, no voldria pecar de morbós, per això em limitaré a dir que va ocórrer després de dutxar-se, mentre s'eixugava davant del mirall. Va notar quelcom en la seva mirada i va ser aquesta fugaç brillantor el que va acabar de delatar-lo. Havent descobert el que acabava de descobrir li va resultar difícil reprimir els seus instints, la Ira apoderar-se d'ell, com si endossant cops de puny al mirall pogués evitar els pensament i sentiments trobats que li creuaven vertiginosament el cap. Per tal de calmar-se una mica es va decidir a recollir els trossos de vidre </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> ensangonats que havien quedat escampats per terra i a embenar-se la mà tal i com li havien ensenyat en aquell curs de primers auxilis que van fer a l'institut. Mentre recordava per on havia de fer els següent plecs de la gassa esterilitzada li va venir altre cop al cap l'experiència colpidora per la que acabava de passar, de la que momentàniament se n'havia oblidat. De sobte, com arriben les grans coses de la vida va prendre consciència de la veritable magnitud de la catàstrofe, del gran problema que suposava estar enamorat del seu penis. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Va recórrer el passadís entre el lavabo i la seva habitació diversos cops, més tard va vestir-se, ara ja essent conscient de al situació, se sentia anguniat davant la impàvida mirada del seu membre. Va seguir entre cinc i deu minuts amb el mateix recorregut, ja de petit havia aprés de les pel·lícules que caminar amunt i avall ajuda a pensar millor i a trobar la solució a situacions que es presenten, a priori, complicades. Però aquest no va ser el seu cas, tot i que ho va seguir intentant per un lapse de 3 hores més. Finalment va decidir deixar passar un temps prudencial, per aclarir-se més que res, i per més tard, depenent de com evolucionessin els fets, escollir una sortida per finar el problema. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> No cal dir que sentia una immensa vergonya davant la hipotètica situació de que el seu penis pogués arribar a sospitar de que s'estava enamorant d'ell. Va deixar de masturbar-se i quan havia d'orinar ja mai mirava cap a baix, tot esforç per evitar cap possible topada era poc davant d'uns fets tant alarmants. Però com catàstrofe és indefiniblement ajornable i El Noi Vergonyós no tenia perquè ser una excepció, avui ha succeït l'inevitable, mentre s'estava posant els calçotets s'ha fregat la tita amb el dit gros de la mà i, erotitzat com estava d'ençà que no es masturbava, el seu membre s'ha alçat com un soldat cridat a batalla. Definitivament ella (o ell, mai l'hi ho havia preguntat) se n'havia adonat. És de suposar que no li havien passat per alt els estranys comportament de les últimes hores.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> La sensació de vergonya ha anat posseint-lo des dels talons fins a la punta dels cabells (fent una el·lipsi espacial en la zona púbica) l'ha portat a brandar el ganivet per desossar que sa mare reserva per trinxar el xai al forn que cuina el dia de Sant Esteve. Ha dubtat un moment, no tenia clar si també estava enamorat dels seus genitals, però per acabar amb qualsevol problema que pogués sorgir posteriorment ha decidit tallar de soc arrel.<br />
S'ha estirat la bossa escrotal per facilitar el pas del ganivet pels plecs epidèrmics d'aquella zona i amb un cop sec s'ha desfet de la collonada. Un cop recuperat del xoc de veure's sense ells ha prosseguit amb el seu objectiu principal. Al principi li ha costar força, el ganivet s'encallava a la uretra i la sang no li deixava endevinar gaire bé per on havia passat la fulla, de tal manera que s'ha fet mitja dotzena de talls abans no ha arribat a encertar en un tros on el ganivet ja havia obert camí.<br />
<br />
<br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Un cop ja ha tingut la seva amada entre les manes, encara trasbalsat per la immensa vergonya de veure els seus sentiments descoberts però amb la felicitat de poder sortir despullat al carrer sense pudor, s'ha dirigit al contenidor orgànic a llençar el que quedava del seu amor. Cal dir que no hi ha arribat,la coixesa crònica i una hemorràgia ho han impedit. Ara però viuen sols i eternament el seu amor, a dos metres sota terra, on ningú el veu i on la vergonya no arriba.<br />
<br />
Aleix i Fèlix 2012.</div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-26593464892213845722011-12-21T19:58:00.000-08:002011-12-21T20:00:21.465-08:00Hi ha blogs molt millors que aquest.<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> La vida és una eterna comparació (nota mental: mai més començaràs amb una afirmació). Aquesta capacitat de relacionar conceptes aparentment distants és una de les coses que ens separa dels animals i un dels recursos a partir del qual s'ha nodrit i es nodreix l'art. Però, per un moment, m'agradaria allunyar-me del fet artístic i parar-nos a pensar en la gran influència que produeix en la nostra vida -tant individual com col·lectiva- aquesta eterna dèria per comparar les coses. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Comparar sempre és subjectiu, pots comparar-ho tot amb tot, sempre trobaràs algun nexe entre dos conceptes aparentment a les antípodes i, per tant, sempre podràs comparar-ho amb coses (subjectivament) millors o (subjectivament) pitjors. Diuen que les comparacions són odioses, però jo ho rectificaria; odioses ho són les persones que les fan (i m'hi incloc), les comparacions en la seva gran majoria són una puta merda. Aquests macarrons estan bons però els de mon àvia són millors, aquest grup no està mal però hauries de sentir aquest altre, psee... és guapa però aquella d'allà està més bona... Aparquem per un moment -encara que sigui en zona verda, després ja el passarem a buscar- aquesta puta mania de fotre-li aigua al vi i valorem les coses en la seva justa mesura. Collons! Ja sé que el Ribera del Duero del '78* és millor que això que m'estic fotent però tampoc cal que mel posis al nivell del tetra-brick del Lidl. </div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Es compara, es compara molt, es compara massa i la majoria de cops se surt perdent. L'art no és una excepció, és més; l'art és el paradigma de la comparació. La tradició està allà i no la podem obviar, les influències hi són i no s'han d'obviar tampoc però, hem arribat a un punt que tenim una necessitat tant imperiosa d'agrupar i etiquetar els artistes i les obres que, sovint, en sortim escaldats.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Qualsevol artista en algun moment ha estat o és comparat amb algú però, hi ha un grup selecte -aquells a qui vulgarment anomenem genis- que per la seva qualitat desmesurada passen a ser el mirall amb qui la resta es compara. Uns d'ells són els <i>Beatles</i>. En el moment en que trenques radicalment amb tot allò que t'envolta i, a més, aquest canvi el mantens en una qualitat estable al llarg dels anys només et pots comparar amb tu mateix. Només pots veure les diferents etapes de la teva trajectòria i anar teixint els punts i les vores que apedacen la teva obra. Bé, només no...Sobretot ho hem de gaudir:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/S7uBrx5aJ20?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
<br />
Em recorda als Beatles d'Abbey Road:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/5MDerXi42cQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div><br />
<br />
*És broma, consumiu sempre productes de la terra.<br />
<br />
Aleix.</div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-74792151547147500812011-12-17T20:04:00.000-08:002011-12-17T20:04:54.294-08:00El meu palau de paper.<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Fa un cert temps que em vaig adonant que el 2 és un número màgic. A la pràctica i amb esforç podem acabar reduint-ho tot a 2, a dos contraris eternament i inexorablement oposats. Dialèctica i lluita de contraris, en això redueixo el món. Gràcies Karl.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Les coses especials són excepcions i l'art és allò més especial i excepcional que hi ha al món, com sinó en termes d'excepcionalitat podem entendre quelcom tan inútil? L'art, com tot, també és dual, però aquesta doble vessant no comporta necessàriament lluita de contraris. Les relacions que hom pot mantenir amb l'art són dos: Activa (com a creador) o passiva (com a espectador). En cap cas aquestes són dos posicions antitètiques (no estem parlant de contraris), si que estem parlant però de dos relacions jeràrquicament definides; el creador sempre estarà per sobre de l'espectador, no en un sentit intel·lectual ni moral ni merdes per l'estil, però si que en termes d'interdependència. Encara que no hi hagi espectador i seguirà havent-hi art però sense art no hi haurà espectador. Un art que necessiti d'espectadors deixarà de ser art de la mateixa manera en que un artista que necessita de públic deixa de ser artista. Com deia Oscar Wild l'art és inútil, i a més li afegiria que de la seva inutilitat viu i s'alimenta sense necessitat de ser aplaudit.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> L'art és també un mirall de doble cara. L'art és el doble reflex de la bellesa cap a nosaltres i cap al món i, si com deia Maragall <i>''L'Art és la bellesa passada a través de l'home'' </i>, l'art és un feix de llum que ens travessa il·luminant-nos a nosaltres i il·luminant el món. I en aquesta il·luminació interior és on volia arribar. Fins aquí tot el que he escrit són futurs ex-pensaments que se m'han abraonat mentre intentava parlar del que deixa l'art en nosaltres i sobre els quals d'aquí una setmana ja no em creuré res.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> <br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Des de fa uns mesos la meva font d'idees és el mai-no-prou-honorat Nacho Vegas i de la seva cançó <i>Canción de Palacio #7 </i>en surt aquesta. En aquesta cançó ens parla d'un palau de paper que s'ha construït amb moltes pàgines. El seu palau és la il·luminació interior que ens ofereix l'art. Un lloc íntim, privat, individual i intransferible, una habitació -a vegades austera i a voltes rococó-, un oasi de tranquil·litat o angoixa o felicitat, però al capdavall nostre i on, per molt fort que xiuli el vent o molt nerviosos estiguin els mercats, mai ens desnonaran i hi romandrem segurs. Perquè si les coses van maldades i el món no ens acompanya sempre podrem <i>''atrinxerar-nos aquí i, com qualsevol animal, ja sabrem el que hem de fer''.</i></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i><br />
</i></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i><br />
</i></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=x51D8HcK1UU">http://www.youtube.com/watch?v=x51D8HcK1UU</a><br />
<br />
<i>Canción de Palacio #7</i>, de l'àbum <i>Canciones desde palacio.</i></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><i><br />
</i></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;">Aleix.</div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-11239768864599321332011-12-16T16:18:00.000-08:002011-12-16T16:18:21.341-08:00A les coses pel seu nom<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"> Avui s'ha sabut que Google Maps ha castellanitzat els noms de tots els carrers de Catalunya. Els senyors de Google han decidit que els nostres carrers eren massa provincians i no eren prou cosmopolites, per tant han cregut convenient transformar-los en carrers de veritat i oberts al món. M'agradaria prendre'm això com una anècdota i potser sí que és veritat que pateixo de l'hipocondrisme nacionalista i veig fantasmes per tot arreu, però resulta que quan ets a l' UCI un simple refredat et pot portar a l'altre barri i, essent un malalt crític com som, prefereixo obstruir les sales d'espera d'urgències abans que ens trobin freds i pàl·lids empudegant l'habitació. Segurament a la majoria de gent això li sembla un titular graciós per fer quatre riallades i per passar la tarda al twitter piulant coses gracioses. D'acord, està bé i l'humor sempre és sa, fa gràcia que fins i tot quan tenen problemes tècnics els espanyols tinguin el gust al cul (Vegis Juanito Martorell) però això ni és casual ni és nou. Deixant de banda que aquí és l'únic lloc on hi ha aquests problemes tècnics -encara no he sentit que als anglesos els hi hagin castellanitzat mai res- aquesta ofensiva d'homogenïtzació espanyola no la trobem només a Can Google. Fa un dies es va saber que l'ajuntament de Maó li canviaria el nom a la seva ciutat per la doble denominació Maó/Mahón -que irremeiablement acabarà esdevenint Mahón- i que Palma es passarà a dir Palma de Mallorca. Aquest fet em recorda al dels esclaus negres dels Estats Units que prenien el nom de la família que els comprava. Després de canviar-nos la història ara ens volen canviar en nom, i ells són ben conscients que en el moment en que deixes d'anomenar-te per que t'anomeni un altre signes formalment la teva desaparició o com a mínim la desaparició del que eres. Un canvi de nom només té raó de ser quan canvia la cosa anomenada, per tant, em començaria a preocupar. Hi ha una dita que diu que el nom no fa la cosa, això és cert, però igualment de cert és que el nom és el que li dona l'esperit i l'ànima. En el moment en que et canvien el nom t'estan esborrant segles. De segles en portem molts a l'esquena que ens legitimen, però en canvi per davant només en queden unes poques hores, les justes per aixecar-nos de terra i arrencar a córrer abans de que ens separin el cap del cos. El botxí ja està afilant la destral, serem a temps de fotre el camp abans d'esdevenir <span lang="es-ES">la Región Noreste?<br />
<br />
Aleix.</span></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1857161064880005031.post-39192369783936389622011-11-14T11:56:00.001-08:002011-11-14T11:58:08.734-08:00Les hablaré en español para que me entienda todo el mundo.<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES"><br />
</span><span lang="ca-ES"><i>''La societat catalana és una societat bilingüe, és una tonteria* barallar-se per la llengua.''</i></span><span lang="ca-ES"> </span> </div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">Aquesta és una frase fàcil de sentir per algú que visqui als Països Catalans (cal aclarir que normalment és dita en castellà). Al metro, al bar i fins i tot (qui ho havia de dir!) a la universitat. Aquesta mentida, fruit de la colonització mental que viu el poble català , a còpia d'anar-se repetint ha acabat arrelant en el pensament col·lectiu. Però ell que realment volen dir és: ''</span><span lang="ca-ES"><i>Som una societat bilingüe, perquè ens hem de barallar per la llengua? Parlem espanyol, que así nos entiende todo el mundo.''</i></span></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES"><br />
La societat catalana és una societat poruga, una societat acovardida, una societat acollonida, una societat anestesiada, una societat mentalment colonitzada... però no és una societat bilingüe ni ho serà mai. La raó és ben fàcil: Les societat no són bilingües, bilingües ho són les persones. Dues llengües no poden conviure eterna ni amistosament en una societat, una s'ha d'acabar imposant a l'altre, i s'imposa la més forta. Escric això sabent que sempre hi haurà qui estarà disposat a malinterpretar les paraules (una de les grandeses de la llengua és que amb la mateixa frase pots evocar pensaments totalment diferents), però que ningú pensi el que no és: jo també trobo que és una riquesa saber parlar dos llengües i qui brandi aquest argument de la riquesa intel·lectual per defensar la genuïnitat del castellà a terres catalanes ha de saber que està caient en la demagògia (deixant de banda que el qui l'acostuma a emprar és el més analfabet).</span></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">Ningú nega que l'anglès és la llengua natural d'Anglaterra ni que el castellà sigui la llengua natural de castellà però sembla que a la pobra Catalunya tothom té dret a fotre-li mà. La llengua de Catalunya és el Català i que per circumstàncies històriques una part significativa de la població tingui com a llengua materna el castellà no canvia ni un mil·límetre aquest fet. Que potser totes aquestes veus que s'alcen reclamant la castellanitat de la societat catalana diran el mateix quan d'aquí 50 anys l'àrab sigui la llengua materna de bona part de la població espanyola?</span></div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">Tanmateix no sóc gaire amic de lamentacions i si el català desapareix no serà culpa d'Espanya, serà culpa d'un Poble que no haurà estat capaç d'estar a l'alçada de les circumstàncies. El problema no el tenim a Madrid, el tenim a casa. El tenim amb els colons inadaptats que es pixen en la nostra llengua, el tenim amb aquells que fan el joc a l'ocupant (Vegis Grup Godó, Conveniència y Unión con España), el tenim amb la immigració que no té puta idea del país on ha aterrat i sobretot (perquè si aquests primers són minoria, aquests si que són una decisiva majoria) el problema el tenim amb catalanets que de bona fe parlen español <i>para que les entienda todo el mundo</i>, per no tenir conflictes i per què els seu grau d'acomplexament i auto-odi els impedeix veure que sense ser-ne conscients estan matant la llengua.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">L'immigrant inadaptat no parla català perquè no s'hi va veure obligat en el seu moment, perquè quan va arribar els catalanets anteriorment esmentats li van començar a parlar en espanyol (perquè ja se sap que parlar espanyol amb un morenet és de bona educació). Els que li fan el joc a l'ocupant ho fan perquè al seu costat no tenen ningú amb dignitat que els escupi a la cara (sempre parlo metafòricament) i que els faci sentir-se avergonyits de la seva baixesa moral. L'immigrant no té puta idea del país on ha aterrat perquè no s'ha trobat amb ningú que li digui: -Ei tu! Si,si tu! Vine aquí Jove pakistanès/magrebí/xinès/colombià/espanyol! T'he d'explicar una cosa... (Sobretot cal remarcar aquest silenci, va encaminat a crear una tensió dramàtica que ajudarà al jove pakistanès/magrebí/xinès/colombià/espanyol a entendre la gravetat de la situació) Acabes d'arribar a un País que té una llengua amenaçada de mort, si vols vols fer-te'l teu endavant, ningú sobra a la lluita, si el fem millor serà millor per tots, també per tu.</div><div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="ca-ES">No hi ha res més trist que veure morir una llengua, una visió del món. Milions d'ulls arrancats que ja mai més seran capaços d'explicar la vida tal com la perceben i que es veuran limitats a recitar-la tal i com la narren d'altres ulls, els ulls dels seus botxins.<br />
<br />
<br />
<br />
*En català correcte en diem n</span><span lang="es-ES">iciesa, ximpleria, bajanada, fotesa però mai </span><span lang="es-ES"><i>tonteria.</i></span></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;"><span lang="es-ES">Aleix.</span></div>A.Mhttp://www.blogger.com/profile/08454115172344988943noreply@blogger.com1