Sexe,pornografia i erotisme

 Baltasar Gracian, escriptor del Segle d'Or castellà ja va advertir que ''Lo bueno, si breve, dos veces bueno'' i certament (tret de certes i notables excepcions) podríem dir que és cert. Aquesta màxima també la podem fer extensible a l'hora de parlar dels relats i altres gèneres menors de la prosa. Encara que, com tot, també té l'altre cantó de la moneda i depenent de què sigui el que ens trobem davant hauríem de servir-nos de la continuació: ''Y aun lo malo, si poco, no tan malo''.

El relat ha estat un gènere tradicionalment marginat i ridiculitzat, relegat a l'entreteniment infantil malgrat que autors de la talla de Kafka, Borges, Cortázar o Monzó hagin demostrat magistralment que poc o res ha envejar a la novel·la o la poesia. Des del meu punt de vista el relat és el format perfecte per fer aflorar les emocions. Allunyant-se de l'erudició o de la demostració tècnica d'altres gèneres (parlant sempre de manera general), el seu format ofereix tant al lector com a l'autor unes cotes de llibertat que sumades a la seva brevetat permeten la creació d'una atmosfera procliu a commoure. La seva brevetat permet que ho puguis llegir tot d'una tirada, i tot i que pugui semblar una bajanada, aquest fet ajuda a connectar de manera més intensa amb l'obra. El fet de que no hagin de ser necessàries les pauses entre lectura i lectura permeten acompanyar el text des del seu naixement fins la seva mort. Veure a algú néixer, fer-se gran i morir et crea un vincle amb ell, que no podràs tenir mai amb algú que veus a estones intermitents.

Si bé en la novel·la ens impacta allò que es diu i com és dit, en relat ens impacta allò que no es diu i com no és dit. És l'art del silenci, l'art d'amagar, l'art d'ennuvolar el text perquè sigui el lector qui el descobreixi entre la boira. Són precisament aquests obligats silencis (i a voltes no tant obligats) els qui deixen uns buits on el lector pot moure's, maniobrar i jugar amb el text a diferència d'altres formes literàries on les paraules li tracen un camí d'obligatori seguiment.

Finalment i per satisfer aquells qui han entrat aquí buscant pit i cuixa arrodoniré l'entrada amb un forçat símil (el que s'ha de fer perquè et llegeixin...). Comparar la novel·la i relat vindria a ser com comparar la pornografia i l'erotisme, el primer ens ho ensenya tot i és adequat per aquell qui vol veure, el segon ens ho fa intuir i fa les delícies d'aquells qui volen imaginar. Sortosament la vida és prou llarga com per gaudir del que ens ofereixen ambdós gèneres depenent del que ens vingui de gust segons el moment. I ara que cadascú decideixi si vol veure vídeos o llegir.

Aleix.