Ja es tancaven les portes i la gent encara no havia acabat de pujar
al tren, el darwinisme moral havia deixat entrar als més fills de
puta i a les iaies -sense ànims de que aquests dos termes puguin
semblar antagònics- mentre la gent normal maleïa no haver tret els
colzes. A l'interior un jove equatorià contaminava l'aire amb sons
tribals d'elevat contingut sexual que emanaven del seu telèfon
mòbil. Les àvies miraven de reüll, els encorbatats passaven la
plana del ''20 minutos'' i el més agosarat s'atrevia a rebufar.
En aquell moment un jove va descapbussar-se del llibre que estava
llegint i va clavar al coll del jove equatorià el llapis amb el qual
subratllava les parts que trobava més interessants del llibre que
llegia. A aquest acte va seguir-lo un cop de puny que va esmicolar-li
el tàbic nassal i uns entusiasmats ''oléé'' del públic. El jove
equatorià sagnava abundantment pel coll i pel nas, semblava
desorientat, però s'arrapava al mòbil com qui s'arrapa a la vida.
El jove del llibre el va agafar fermament pels testicles fent-lo
xisclar com un animal -altrament, com què hauria de xisclar?-.
Excitat per aquells sons primitius, a cada aforisme que recitava
aquella veu metàl·lica els jove del llibre feia una volta més amb
el canell de la mà que tenia engrapada aquella bossa escrotal. En
pocs ''oye mami'' aquells testicles van declarar-se unilateralment
independents del pubis que un dia havia fet d'istme d'aquella
península.
El jove equatorià va caure de quatre potes i ,quan tot just els seus
genolls repicaven a terra, va trobar-se unes Vans jugant a partir-li
les costelles. Un cop trencats aquells barrots van anar a trobar-se
amb el fetge, que va rebre amb espasmes aquella visita inesperada.
Durant tota l'acció el públic cridava, bramava follament, embogia
endut per cada crepitar d'ossos, emulava contra l'aire els moviments
del jove del llibre sense preocupar-se per la sang que esquitxava tot
el vagó fent un gran Pollock. Als seus ulls s'hi podien llegir uns
versos plens d'odi, un odi atàvic que s'atiava a cada bram que
proferia aquell aparell. El mòbil intentava salvar-se de la massacre
nadant entre un mar de sang, babes i vòmit quan el jove del llibre
va arreplegar-lo.
Després d'arrancar-li els pantalons a aquella massa de carn ensangonada va entaforar-li l'aparell per l'esfínter. Com que la cavitat es resistia a deixar-lo passar va haver de fer ús de tota la seva força. El so diví de l'espetec d'aquell recte esquinçant-se contrastava amb la música infernal que quedava esmorteïda còlon enllà.
El jove del llibre va deixar-se endur pels crits i va voler regalar una última imatge a l'afició; va treure's les claus de la butxaca, i per la part serrada va tallar les orelles al jove equatorià. El públic esclatava de joia mentre per megafonia s'anunciava la darrera estació i dos encorbatats treien el jove del llibre, que brandava un exemplar de Crim i Càstig , ''a hombros'' i per la porta gran.
Aleix.
Després d'arrancar-li els pantalons a aquella massa de carn ensangonada va entaforar-li l'aparell per l'esfínter. Com que la cavitat es resistia a deixar-lo passar va haver de fer ús de tota la seva força. El so diví de l'espetec d'aquell recte esquinçant-se contrastava amb la música infernal que quedava esmorteïda còlon enllà.
El jove del llibre va deixar-se endur pels crits i va voler regalar una última imatge a l'afició; va treure's les claus de la butxaca, i per la part serrada va tallar les orelles al jove equatorià. El públic esclatava de joia mentre per megafonia s'anunciava la darrera estació i dos encorbatats treien el jove del llibre, que brandava un exemplar de Crim i Càstig , ''a hombros'' i per la porta gran.
Aleix.
Molt bo!
ResponderEliminarI això, bestial: "la sang que esquitxava tot el vagó fent un gran Pollock"