El cap del
meu amant donava voltes dins de la rentadora. I no podia ésser d’una altra manera,
em vaig dir a mi mateix: la situació havia arribat a un punt massa insostenible
i irreversible. El cap del meu amant passava pel procés de centrifugació mentre
jo l’observava girar frenètic, com si estigués viu. Vaig asseure-m’hi al davant
i vaig començar a parlar amb la intenció de mantenir-hi una última conversa, a
mode de rèquiem: com aquells llargs vespres plens de retrets en diversos cafès
de la ciutat. I em vaig posar a articular paraules
però, com ara em sembla evident, el cap del meu amant no va contestar. Perquè l’Albert
era ben mort, perquè un cap separat del seu cos ha d’estar necessàriament mort. “El
que li faltava a la seva mare”, vaig pensar, recordant els diversos disgustos
que l’Albert m’havia explicat que havia patit la pobra dona: la mort d’una
germana en plena infantesa, els maltractaments d’un marit autoritari i, més
recentment, el fet de descobrir que el seu únic fill, l’empresari i pare de
família del qui tant s’enorgullia, feia
el salt a la seva dona des de feia mesos i, el que era pitjor, el seu amant era
un home sense estudis ni diners i molt més jove que ell. Aquest home sóc jo i
he d’aclarir que la meva condició de pobre i post-adolescent no resultava tan
traumàtica ni preocupant per la mare del meu amant com el fet que les seves
relacions extramatrimonials no fossin correctament heterosexuals. Per la part
que em toca, el més traumàtic va succeir aquell vespre, tan sols unes setmanes
abans, quan, en ple acte sexual il·lícit al llit de matrimoni del meu amant,
vam escoltar la porta de casa tancar-se mentre la digníssima esposa de l’Albert
deia a algú a l’altra banda del telèfon mòbil: “Ja veus, es cancel·la la missa
i ningú avisa... Quina manca de
serietat! Quina pèrdua de temps!”. No m’entretindré a detallar com es va
produir el desastre i només afegiré que, des d’aquella mateixa nit, l’Albert va
passar de viure a una casa amb jardí al barri amb més classe de la ciutat a haver
d’adaptar-se a les incomoditats del meu minúscul pis de lloguer. Exactament el
mateix pis on el cap del meu amant donava voltes dins de la rentadora. Exactament
el mateix pis on jo havia posat els peus feia uns minuts i on, sorprenentment, havia
trobat el cadàver de l’Albert amb una nota al costat que deia, simplement:
“Estimat, perdona’m. Ni jo puc amb aquest sentiment de
culpa, ni tu et mereixes arrossegar les penes d’un covard 25 anys més gran que
tu. Que siguis molt feliç.”
L’Albert s’havia suïcidat i jo li havia tallat el cap
maldestrament (era la meva primera experiència decapitant algú) i l’havia ficat
dins de la rentadora per mantenir-hi una última conversa. Dins de la rentadora
l’Albert es movia, el seu cabell ballava i en alguns moments quasi semblava que
parpellejava.
Quan la
rentadora es va aturar vaig intuir que de res serviria jugar a fer simulacres
de vida amb les parts del cos mort de l’Albert.
Marina
Marina
No hay comentarios:
Publicar un comentario