La Corrida

 Ja es tancaven les portes i la gent encara no havia acabat de pujar al tren, el darwinisme moral havia deixat entrar als més fills de puta i a les iaies -sense ànims de que aquests dos termes puguin semblar antagònics- mentre la gent normal maleïa no haver tret els colzes. A l'interior un jove equatorià contaminava l'aire amb sons tribals d'elevat contingut sexual que emanaven del seu telèfon mòbil. Les àvies miraven de reüll, els encorbatats passaven la plana del ''20 minutos'' i el més agosarat s'atrevia a rebufar.

En aquell moment un jove va descapbussar-se del llibre que estava llegint i va clavar al coll del jove equatorià el llapis amb el qual subratllava les parts que trobava més interessants del llibre que llegia. A aquest acte va seguir-lo un cop de puny que va esmicolar-li el tàbic nassal i uns entusiasmats ''oléé'' del públic. El jove equatorià sagnava abundantment pel coll i pel nas, semblava desorientat, però s'arrapava al mòbil com qui s'arrapa a la vida. El jove del llibre el va agafar fermament pels testicles fent-lo xisclar com un animal -altrament, com què hauria de xisclar?-. Excitat per aquells sons primitius, a cada aforisme que recitava aquella veu metàl·lica els jove del llibre feia una volta més amb el canell de la mà que tenia engrapada aquella bossa escrotal. En pocs ''oye mami'' aquells testicles van declarar-se unilateralment independents del pubis que un dia havia fet d'istme d'aquella península.

El jove equatorià va caure de quatre potes i ,quan tot just els seus genolls repicaven a terra, va trobar-se unes Vans jugant a partir-li les costelles. Un cop trencats aquells barrots van anar a trobar-se amb el fetge, que va rebre amb espasmes aquella visita inesperada. Durant tota l'acció el públic cridava, bramava follament, embogia endut per cada crepitar d'ossos, emulava contra l'aire els moviments del jove del llibre sense preocupar-se per la sang que esquitxava tot el vagó fent un gran Pollock. Als seus ulls s'hi podien llegir uns versos plens d'odi, un odi atàvic que s'atiava a cada bram que proferia aquell aparell. El mòbil intentava salvar-se de la massacre nadant entre un mar de sang, babes i vòmit quan el jove del llibre va arreplegar-lo.

Després d'arrancar-li els pantalons a aquella massa de carn ensangonada va entaforar-li l'aparell per l'esfínter. Com que la cavitat es resistia a deixar-lo passar va haver de fer ús de tota la seva força. El so diví de l'espetec d'aquell recte esquinçant-se contrastava amb la música infernal que quedava esmorteïda còlon enllà.

El jove del llibre va deixar-se endur pels crits i va voler regalar una última imatge a l'afició; va treure's les claus de la butxaca, i per la part serrada va tallar les orelles al jove equatorià. El públic esclatava de joia mentre per megafonia s'anunciava la darrera estació i dos encorbatats treien el jove del llibre, que brandava un exemplar de Crim i Càstig , ''a hombros'' i per la porta gran.

Aleix.