Dime que me quieres.

 Quan va haver-se acomiadat de les seves amigues va esperar a que el semàfor es dignés a cedir-li el pas, a Barcelona i en ple hivern els semàfors es fan molt llargs. Èbria, duia els braços creuats per sota d'uns pits que el vent glaçat s'encarregava de modelar. La faldilla, de tan curta, no voleiava. Els peus repicaven a terra i una mirada arrugada feia entendre que no volia servesa bier, amigo. De braços creuats, èbria, esperant un dels llargs semàfors de l'hivern barceloní va considerar oportú anar caminant fins a casa. Si bé era cert que feia fred, també ho era que li feia mandra haver d'esperar el metro envoltada de guiris alcoholitzats regalimant saliva i vòmit. A més, l'aire fresc no li aniria malament, començava a sentir-se marejada i una passejada li ajudaria a rebaixar el globus.

Va emprendre la marxa, va encendre's una cigarreta i va treure el mòbil. Ningú li havia parlat i va llençar la cigarreta perquè les dues primeres pipades li havien regirat l'estomac. Aquí i allà apareixien figures borroses, com ella, espectres anònims, ventafocs que s'havien saltat allò acordat i havien perdut la màgia i, a cada cantonada prostitutes brasileres amb sorpresa entre les cames. Però ella no en feia cas, avançava capcota mirant l'enrajolat, i el clavegueram, i les boques d'incendi, i un escarabat, si almenys s'hagués endut els auriculars... Però els podria haver perdut, sempre que surt perd alguna cosa. Recorda aquell dia que va perdre la virginitat a uns lavabos. De fet no ho recordava.

Encaboriada no va atendre que la cridaven des de darrera, quan els crits se li van fer audibles va girar-se. Era un home amb corbata i va decidir alleugerir el pas. L'home no semblava voler-se quedar endarrerit i la va emular. En pocs segons ambdós corrien carrer enllà, ara no hi havien ventafocs, ni espectres, ni prostitutes brasileres. Finalment l'home amb corbata la va engrapar pel colze i la va atreure cap a ell, feia olor a alcohol i a tabac i si ensumava molt fort, molt fort li semblava que feia olor a cocaïna. Va debatre's entre si cridar o suplicar-li però finalment va decidir colpejar-lo als testicles amb el genoll i marxar corrents. Així només va aconseguir excitar-lo més, amb un sorprenent sprint la va tornar a atrapar i aquest cop la va encarar contra la paret.

Ella sentia la rajola freda contra la galta i una cosa calenta entre les cuixes, va cridar però seguidament una mà va tapar-li la boca, va regirar-se per escapar-se però la va estampar amb més força contra la paret. L'home amb corbata l'anava grapejant i les seves mans anaven trobant el camí a la seva carn. Ella anava rebent fuetades gelades; ara al coll, ara als pits, ara l'entrecuix. D'una forta estrebada va esquinçar-li les mitges. Ella era un peix fora de l'aigua, els seus espasmes sobtats no van fructificar i de sobte va sentir una fiblada úter enllà. La galta que tenia encastada contra la paret va desplaçar-se cap amunt i va tornar a baixar per tornar a pujar, i tornar a baixar. La mà ja no li tapava la boca, i ella ja no cridava. Va deixar de fer força, va girar-se, va saltar sobre aquell home amb corbata i va enllaçar-li les cames al voltant de la cintura. Va alçar el cap i li va dir:

-Mira'm als ulls i diga'm que m'estimes.

Aleix.