En Filcun era un humà mascle jove. Vorejava la trentena. Tenia els ulls tigrats i una mirada de rèptil. De petit li agradava la pel·lícula de Mulán i ara, de gran, no es perdia cap capítol de Thalassa al 33. Es desplaçava amb moviments ràpids i intermitents. Li feia por el foc. De petit van castigar-lo a l'escola per menjar-se formigues. Feia tres mesos que ho havia deixat amb la seva parella, la Quetzalcóatl.
En Filcun feia dies que se sentia neguitós, tenia com un desassossec interior que l'anguniava. Sentia que hi havia quelcom que no acabava d'anar prou bé. Fent cas a aquestes sensacions havia decidit visitar el metge per que li fessin una revisió i descartar qualsevol malaltia que pogués patir. En Filcun creia fermament que el cos era el reflex de l'ànima i que qualsevol malaltia o anomalia en ell té la seva repercussió en el seu desenvolupament emocional, aquest neguiteig deuria ser la forma en que el seu esperit l'avisava que la seva part material patia algun desajust. Amb el resultats del doctor a la mà, que refutaven qualsevol tipus de malaltia, en Filcun va sentir-se molt alleugerat i va pensar que potser el que li passava es que feia massa temps que no copulava. Va trucar al seus dos únics amics que no estaven aparellats i va proposar-los de sortir a celebrar que de moment res indicava que hagués de morir (si més no per causes naturals).
En Filcun va preparar-se per la seva nit de cacera, va enfundar-se la camisa verda que reservava per les ocasions especials i va anar cap al metro, on l'esperaven en Nemrod i en Ladolf. Van carregar les armes d'etanol en un pakistanès del raval on servien gintònics a 3 euros i, un cop entonats, van partir cap a la discoteca de moda on innumerables fembres ballaven i bevien desconeixedores de que els tres furtius ja duien els fusells enllustrats. Ja dins van iniciar la volta de reconeixement. La fragància de la sang fresca els acariciava els narius en una invitació a abraonar-se sobre de les seves portadores, a enfonsar els queixals en les seves tendres jugulars, a embriagar-se de la mel de fembra, a cremar el paper de plata amb feromones i fer l'amor amb elles per via intravenosa. Prop de la barra, en Filcun observava el seu objectiu: un ésser humà femella. Caucàsica. Probablement centreeuropea. Estudiant. I sobretot, èbria. Va atansar-se cap a ella i després d'un breu filtreig – Tècnica apresa en la seva etapa d'estudiant d'Erasmus- va aconseguir que l'invités a casa seva. Van marxar de la discoteca davant la mirada lasciva de Nemrod i Ladolf. Plegats van pujar al taxi; ell eufòric, ella erotitzada.
Un cop a casa d'ella (un pis d'estudiants a Ciutat Vella) l'èxtasi va apoderar-se d'ells i a trompicons van arribar al sofà on la noia, èbria, va deixar-se desplomar ,i desplomar. Com una sargantana va recórrer primer tímidament i després amb devoció cada centímetre d'aquella epidermis caucàsica, centreeuropea, estudiant i èbria, calculant el moment just per poder-se desfer d'aquell neguit que el perseguia i que l'angoixava. Un cop va haver-la penetrat es va dibuixar una guspira al fons de la retina d'aquella èbria estudiant. Filcun va tenir por, molta por, va veure la forca de la Mort passejar-se amunt i avall per les parpelles d'aquella alcoholitzada fembra. Sabia que tard o d'hora ella li oloraria la por i va sentir-se pres, indefens davant la possibilitat de que en qualsevol moment aquell animal pogués desbocar-se i abraonar-se-li amb la mateixa força devastadora que ell li llegia a les pupil·les. Com una sargantana va deixar la cua dins, va deixar una part d'ell com a penyora per poder escapolir-se de les grapes del depredador.
Mentre en Filcun, al metro, comprenia la raó del seu neguit animal a Ciutat Vella una estudiant èbria blasfemava en idioma estranger.
Aleix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario