Viu ràpid, Mor imbècil.

Històricament l'hora de menjar ha estat important en la nostra societat, era dels pocs moments del dia en que la família es podia reunir, es podia comunicar. A més, en aquesta terra està fortament arrelada la pràctica de la sobretaula, que sovint s'allarga més que el propi fet de menjar. La necessitat de menjar no és més que l'excusa per compartir, dialogar i riure en un context més distés, allunyat de l'atabalament de la resta d'ocupacions del dia.

D'un temps ençà s'ha popularitzat el terme del ''fast food'', en un principi referit als McDonalds i excelses merdes per l'estil, però ja extensible a Kebabs, Woks, menjars congelats i d'altres àpats semblants que destaquen per la seva rapidesa de preparació i ingesta. En aquesta entrada no vull defensar que mengeu 5 verdures o fruites al dia, a mi me la porta bastant fluixa amb que s'alimenti o es deixi d'alimentar cadascú. Bé, me la porta fluixa fins que al metro entra una foca que necessita 3 metres quadrats per maniobrar, però això no és el que m'ocupa avui. He tret el tema del menjar ràpid perquè és el paradigma de la societat en que vivim; la societat de la velocitat: menjar ràpid, informació ràpida, desplaçaments ràpids, oblit ràpid. Qualsevol informació triga tant en creuar el món com trigarà a oblidar-se, a perdre's en l'allau d'informacions.

En la teoria aquest societat de la informació només ens ha de comportar avantatges. En aquest món de tecnòcrates la equació fàcil que es fa és: +informació = gent + informada. Doncs no, la informació a dia d'avui no és més que una esquella que fa caminar el ramat cap a aquell prat o cap aquell altre. Les anàlisi són massa lentes, demanen massa esforç. Perquè plantejar-nos perquè el terratrèmol d'Haití de 2010 ( fa un any!) va afectar de la manera com va afectar? perquè no s'havien pres les mesures que s'havien de prendre? perquè és Haití el país més pobre del Carib? Doncs perquè no estem a temps de plantejar-nos-ho, ja tenim noves notícies, noves catàstrofes, noves barbàries que ens seran bombardejades durant una setmana i sobre les quals haurem de dir quatre tòpics tristos i carrinclons mentre et descongeles uns espaguetis de la sirena al microones.

Aleix.