Una oda als cors trencats

Aquesta ha estat una setmana important dins de l'any més important de la meva vida (si més no del que porto). Entre d'altres fets importants, m'he començat a conèixer i paradoxalment no ho he fet a través de mi, sinó a través de l'art. De fet si no fos per això segurament ara no estaria escrivint aquí, i en conseqüència la vostra vida estaria una mica més buida. Per sort tenim l'art.

Una de les coses que vinc pensant últimament gira al voltant d'això: de (re)conèixer-se a través de l'art. Aquests pensaments van néixer arran d'una cançó d'un artista (agrairé eternament a qui em va fer obrir els ulls) amb el qual sempre havia estat reticent a donar-li una oportunitat. La cançó en qüestió és ''morir o matar'' 'de Nacho Vegas (vídeo inclòs!!), que tanca el cicle de ''Grans Obres que m'han canviat la vida aquest 2011'' iniciat per El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wild i Les flors del mal de Charles Baudelaire.

Doncs això... Després de quedar fascinat per aquestes tres obres ( i d'altres que segueixen la mateixa línia) he començat a pensar i m'he adonat del magnetisme que sento per aquesta temàtica dels pecats i dels excessos. De l'artista en vull saber les misèries, els dolors,les pors, les fòbies, els actes més menyspreables... La felicitat ja la descobriré per mi mateix, no cal que ningú em vingui a dir lo maca que és la vida, lo bona que està la seva parella i com de blau és el cel avui. Jo vull sentir a parlar de la pudor, de plors, de drogues, de putes i de la mort... del mal; coses que no vull experimentar, però que vull conèixer (Segurament per això sempre he estat més de Lennon que de McCartney).

A vegades m'arriba a irritar la forma en que alguns artistes maquillen la realitat fent veure que vivim en un món d'unicorns i violetes, sembla que se'n riguin del seu públic: Veieu que maca que és la vida, vosaltres no la viureu mai. El que és clar és que per molt que algú t'expliqui com de feliç és o com de bé s'ho va passar tal dia mai podràs arribar a posar-te a la seva pell. L'ésser humà es troba incapacitat per reviure experiències plaents a través de paraules, pinzellades o acords, podrà acostar-se més o menys al que vol expressar l'artista, però mai arribarà a la seva plena identificació. Els mals en canvi si; ''Morir o Matar'' m'ha fet sentir un miserable, m'ha fet viure a la meva pell la crueltat que sovint tenen l'amor i la vida, on sovint l'única sortida passa per causar o patir dolor.

Gràcies a tots els artistes que heu transformat el dolor en art.

Nacho Vegas, Morir o Matar:

http://www.youtube.com/watch?v=ZW2w15rVhU8


Aleix.