A les coses pel seu nom

 Avui s'ha sabut que Google Maps ha castellanitzat els noms de tots els carrers de Catalunya. Els senyors de Google han decidit que els nostres carrers eren massa provincians i no eren prou cosmopolites, per tant han cregut convenient transformar-los en carrers de veritat i oberts al món. M'agradaria prendre'm això com una anècdota i potser sí que és veritat que pateixo de l'hipocondrisme nacionalista i veig fantasmes per tot arreu, però resulta que quan ets a l' UCI un simple refredat et pot portar a l'altre barri i, essent un malalt crític com som, prefereixo obstruir les sales d'espera d'urgències abans que ens trobin freds i pàl·lids empudegant l'habitació. Segurament a la majoria de gent això li sembla un titular graciós per fer quatre riallades i per passar la tarda al twitter piulant coses gracioses. D'acord, està bé i l'humor sempre és sa, fa gràcia que fins i tot quan tenen problemes tècnics els espanyols tinguin el gust al cul (Vegis Juanito Martorell) però això ni és casual ni és nou. Deixant de banda que aquí és l'únic lloc on hi ha aquests problemes tècnics -encara no he sentit que als anglesos els hi hagin castellanitzat mai res- aquesta ofensiva d'homogenïtzació espanyola no la trobem només a Can Google. Fa un dies es va saber que l'ajuntament de Maó li canviaria el nom a la seva ciutat per la doble denominació Maó/Mahón -que irremeiablement acabarà esdevenint Mahón- i que Palma es passarà a dir Palma de Mallorca. Aquest fet em recorda al dels esclaus negres dels Estats Units que prenien el nom de la família que els comprava. Després de canviar-nos la història ara ens volen canviar en nom, i ells són ben conscients que en el moment en que deixes d'anomenar-te per que t'anomeni un altre signes formalment la teva desaparició o com a mínim la desaparició del que eres. Un canvi de nom només té raó de ser quan canvia la cosa anomenada, per tant, em començaria a preocupar. Hi ha una dita que diu que el nom no fa la cosa, això és cert, però igualment de cert és que el nom és el que li dona l'esperit i l'ànima. En el moment en que et canvien el nom t'estan esborrant segles. De segles en portem molts a l'esquena que ens legitimen, però en canvi per davant només en queden unes poques hores, les justes per aixecar-nos de terra i arrencar a córrer abans de que ens separin el cap del cos. El botxí ja està afilant la destral, serem a temps de fotre el camp abans d'esdevenir la Región Noreste?

Aleix.